Copenhague

D´ací a una setmana començarà a Copenhague la Cimera contra el Canvi Climàtic. És aquesta una reunió internacional de governants absolutament necessària per adoptar polítiques comunes i definitives dirigides a mitigar –que no eliminar perquè ja no és possible– el canvi climàtic que estem vivint. Però els ciutadans i ciutadanes mirem amb desconfiança aquest fet. D´una banda, hi ha les contradictòries declaracions d´Obama que tem –no sense motius– que el Congrés del seu país deixe sense efecte qualsevol compromís que puga adquirir respecte la reducció de gasos hivernacle, tal com ja van fer amb el Protocol de Kioto que havia signat Clinton. D´altra banda, la desconfiança prové també dels posicionaments negatius de determinats països emergents que basen el seu creixement econòmic en activitats generadores d´altes emissions de CO2. Sense oblidar el paper de petrolieres poderoses i d´altres «lobbies» que obtenen grans beneficis en activitats afavoridores del canvi climàtic. Però, precisament per això, la societat civil ha de multiplicar els seus esforços per reclamar un canvi dràstic en els actuals models de producció i consum que ens han dut –i no és exagerat dir-ho– a una situació d´emergència mundial. Fins al punt que per a ­l´any 2050 cal haver reduït un 85% de les emissions de gasos d´efecte hivernacle si volem aconseguir que la mitjana de pujada global de les temperatures no passe de dos graus. Superar aquesta pujada seria situar-se en una situació de catàstrofe de gran abast. I no ens hem d´enganyar: adoptar mesures reals i positives per combatre el canvi climàtic implica una transformació en la nostra manera de viure. Hem de replantejar-nos el concepte de benestar, la manera de consumir, la manera de desplaçar-nos, la manera de treballar i de viure l´oci. I exigir que es camine amb rapidesa cap a una economia sostenible que, alhora, és també l´única solució a la crisi econòmica global. La crisi econòmica, la crisi social i la crisi ambiental i climàtica que vivim tenen unes mateixes arrels que no són altres que el sistema de producció i consum, esdevinguts absolutament insostenibles i destructors.