Mal oratge

Quin temps fa?
-Plou i neva, plou i neva – deia una cançoneta popular de les d´abans.
S´acosta l´hivern, i el sentim en forma d´esclat de fred i d´humitats. Aquests primers freds, enguany tardans, es fan de notar, com si el cos se sentira cansat de tanta llarga calor. «Treballar, cansa!», deia el poeta. I és que el cos, és clar, s´acaba insensibilitzant de tot el que es repeteix massa seguit, i se li fa monòton, com deia un altre poeta de la tardor. Els humans necessitem dels canvis estacionals, i climatològics (no confondre amb «el canvi climàtic»), encara que siguen a pitjor. Per això, per estar acostumats a les bondats tardorals, aquests primers freds purissimals se´ns fan intensos.
L´altre dia, al bar d´un poble, un veí del nord, em va somriure, amb un punt d´ironia, en sentir-me dir que feia fred, o mal oratge, en veure que plovien quatre gotes (plou poc, però per a lo poc que plou, plou prou). I és que la sensació de fred, o de calor, certament, és apreciada de manera distinta. I el que un súdic sent com "un fred que pela", a un nòrdic li pot semblar una brisa regalada.
De xiquet, els primers freds també arribaven als voltants de la Puríssima. I aquest era el moment assenyalat al calendari de posar-se calcetins llargs, quan s´eixia al carrer. Era l´anunci del temps que ens deia que Nadal s´acostava, i el moment de començar a somiar en una llar de foc ben encesa, i en molts regals reials i llargament desitjats. Ara, d´això se n´encarreguen milers de llums acrobàtics i de coloraines cridaneres pels carrers.
Total, que benvingut siga el mal oratge hivernal. Tant si plou com si neva, tant si vos quedeu a casa, o la caseta, com si marxeu a esquiar, vos desitge un bon fred, i un bon pont. I a qui li neve, millor!