?

Els voluntaris de la Ribera que participen en el programa d'Escola Valenciana para ensenyar el valencià a persones que tenen interès a conèixer la llengua a través de classes pràctiques de conversa tenen menys treball del que possiblement esperaven. En la Ribera s'han creat al voltant de 200 parelles lingüístiques des que es va posar en funcionament el projecte "Voluntariat pel Valencià" en l'any 2005, però es tracta de l'única comarca en la qual hi ha més voluntaris que aprenents, segons assegura el coordinador del programa en aquesta àrea, Ricard Peris, que atribueix aquesta circumstància que es tracta d'un comarca "amb una salut lingüística bastant alta".

Quatre ajuntaments han signat un conveni amb Escola Valenciana perquè els seus tècnics de promoció lingüística exercisquen com agents actius per a promocionar la formació de parelles del voluntariat. Es tracta d'Alzira, Algemesí, Sueca i Vilanova de Castelló, si bé és el consistori d'Algemesí el qual més actiu s'ha mostrat en aquest camp ja que l'any passat es van crear 37 parelles i dotze en el present curs.

En aquells municipis que no tenen subscrits convenis amb Escola Valenciana para desenvolupar aquest programa, les persones interessades a formar una parella lingüística, ja siga com voluntari o com aprenent, es dirigeixen a la seu del Voluntariat a València, on es gestiona la seua sol·licitud.

El coordinador d'Escola Valenciana en la comarca explica que, a diferència d'altres zones que són persones castellanoparlants les quals recorren de forma majoritària a aquest servei, en la Ribera hi ha una gran part d'immigrants entre els aprenents.

En concret, Ricard Peris va assenyalar que hi ha dos tipus d'usuaris d'aquest programa. D'una banda, les persones que volen preparar els exàmens de la Junta Qualificadora i cerquen realitzar pràctiques de conversa amb un voluntari i, per una altra, persones que, en molts casos immigrants, treballen en àmbits en els quals predomina la utilització del valencià i es preocupen per conèixer la llengua per a facilitar la seua integració.

Peris va assenyalar el cas de persones que treballen en el camp o que cuiden a ancians que utilitzen el valencià quasi com la seua única llengua.