Els símbols religiosos

Ara que s´ha parlat bastant de la Constitució del 1978 —vigent en tot l´Estat— i que algunes veus ens manifestem a favor d´una certa revisió, tot i que siga lleugera, també s´ha aprofitat el moment per a fer comentaris al voltant de la temàtica de les llibertats religioses i sobre el manteniment o no dels símbols religiosos en els centres escolars de titularitat pública. Comencen per rellegir l´article 16.3. de la nostra Carta Magna que diu textualment que «Cap confessió no tindrà caràcter estatal...». Això significa ben a les clares que vivim en un estat no confessional i si és així cal actuar en conseqüència. Ja he mostrat en alguna ocasió el meu desacord pel fet que la religió catòlica s´impartisca a les escoles públiques, ja que el seu lloc està en les parròquies, de la mateixa manera que el tractament de la religió musulmana ha d´estar en les mesquides.
Però, a més, el debat de si els crucifixos han de romandre encara dins del marc escolar s´ha fet més estés del que calia, 31 anys després d´aprovar-se la constitució. Els centres escolars que acullen alumnes d´educació no universitària, bé siguen de titularitat pública, bé es tracte de col·legis concertats, i per tant també sostinguts amb fons públics, tenen l´obligació d´acollir a tot tipus d´alumnat amb independència de les seues creences i condicions socials, ideològiques, religioses, etc. La societat és afortunadament diversa i eixa diversitat es reflectix en els nostres centres escolars. ¿Per què en les aules de classe i en uns altres llocs del recinte escolar han de romandre encara símbols d´una determinada religió, com els crucifixos?
No s´entén. Des de la meua postura laica entenc totes les manifestacions que en els llocs de culte es puguen fer amb un respecte a la societat general i a les seues normes. També entenc que un centre privat tinga una determinada orientació per la qual els pares paguen, però no puc compartir de cap manera que això es faça en les escoles públiques o concertades. Això ens transporta a unes altres èpoques que és millor oblidar.