Futbol a L´ Alcúdia

T´agrada el futbol com a joc i com a espectacle. Tant se te´n donen les estridències i les sentències benèvoles o malignes dels defensors o detractors. No fas cas dels qui només hi veuen un negoci i un joc d´interessos, ni dels qui hi volen trobar un reflex de la situació social i econòmica de cada país, com la literatura.
En el futbol no trobes ni els nous déus, ni els nous herois, ni la pàtria. Ni tan sols l´opi del poble que busquen els qui volen fer de marxistes de segona mà. Saps que en el futbol hi ha de tot, com en les cases riques. I el veus per la tele i vas al camp quan pots o quan en tens ganes. I com que tens un fill que hi juga, l´has d´acompanyar cada cap de setmana. I fas relacions amb persones de totes les classes i condicions.
Coneixes autèntics salvatges, però també molt bona gent. Conserves un bon record dels pares dels xiquets de l´equip d´Albalat on el teu fill es va ensenyar el joc de la piloteta. I veus com en cada lloc sempre hi ha persones que de manera desinteressada i amb molta il·lusió dediquen el seu temps perquè la cosa funcione.
Recordes Francisco: quantes hores i quants disgusts li costa el futbol d´Albalat? I ara veus treballar Jaume Part, que és el president de l´Agrupació de Penyes Valencianistes, però que també és l´ànima del C.E l´Alcúdia on regna a base de treball.
Un treball que no només es veu en la gestió, sinó també en les bones maneres i les bones intencions de fomentar la concòrdia. I sempre té un bon consell per a cada xiquet. "Què t´ha dit el president", li preguntes al teu fill? "Pare, aquest home té coco, m´ha dit el mateix que tu, però millor".
I, sense voler, et fa patir que l´actual alcalde de l´Alcúdia, Robert Martínez, no tracte el club de la mateixa manera que l´altre club del poble. Ai, quanta gent troba ja a faltar el saber fer de Paco Signes!