Un rei ecologista

Vicent Josep Escartí

A
ls inicis del Barroc, quan l'estudi de les ciències naturals transitava camins que després s'anirien fent més clars, el 1599, i a València, i tot just pel mateix temps que sa majestat don Felip II d'Aragó i III de Castella havia vingut a desposar-se amb la seua cosina, Margarida d'Àustria, algú va trobar a la platja del Grau un peix estranyíssim. No era la primera vegada que passava una cosa així, i als dietaris i a les relacions de successos podem trobar notícies semblants. Tanmateix, el que em fa comentar-la és precisament l'actitud del monarca.
En una relació impresa a Sevilla, segurament el mateix 1599, es narrava el "solemne juramento" dels Furs, com manava la tradició, s'explicaven les decoracions de les places i dels carrers de l'urbs, s'especificava com "en el un arco estava una bola y d'ella salió un ángel, y san Vicent Ferrer, y en otro havía a modo de granada, de la qual salió un niño y le dio una clavellina a Su Magestad" i, just a punt d'acabar l'imprés, s'anotava que s'havia capturat al Grau "un pece de diez pies de largo, y tiene pies y manos, y uñas como persona, y la cabeça como ternera y brama como ternera, y tiene pelo como ternero rezién movido".
El narrador afegeix que "átanle con una larga cuerda por los pies y échanle a la mar"
Però allò que m'ha colpit és la següent frase: "El rey lo fue a ver y mandó se mirasse por él, por ser cosa mostruosa". Don Felip, rei de mig món, pensà que calia "mirar per" aquell animal?
Volia dir això protegir-lo? Tenir cura d'un ésser considerat aleshores monstruós? I, més encara, què hauria pensat aquella foca -si d'això es tractava-, en saber que el rei més poderós del planeta havia donat una mostra d'ecologisme avant la lettre?
No ho sé, però la conjunció m'ha semblat, si més no, interessant.