o sóc oftalmòleg, però tinc un gran respecte per la ciència, de qualsevol especialitat. I sempre he demanat com a docent que es tinga fe en les teories fonamentades i fruit de les experimentacions científiques.
El president de la Societat Oftalmològica de la Comunitat Valenciana, Rafael Martínez Costa, i uns altres respectables especialistes ens diuen clarament que els ordinadors portàtils no ocasionen miopia en els usuaris. Això és ciència. Són afirmacions científiques procedents d'hòmens de ciència. Sent coherent, crec en allò que han dit.
Fins ací res del que he dit te gens d'importància, però si això s'associa a les declaracions de l'honorable conseller d'Educació, Alejandro Font de Mora, quan afirma el contrari, tot referint-se als ordinadors que l'administració central pretén remetre a tots els xiquets de cinqué i sisé d'Educació Primària, el tema ja té més importància, ja que estan a punt de quedar-se les aules sense els ordinadors que la resta, o la major part de comunitats autònomes, van a disposar. El tema és molt escabrós i suposa que la Comunitat Valenciana no aposta com la resta d'espanyols per una introducció potent de les noves tecnologies en les aules de les seues escoles. Increïble. Una decisió política, que no va acompanyada d'una decisió política, malbarata el sistema educatiu d'eixa manera. Max Weber tenia molta raó quan va escriure El polític i el científic i ens ajuda a arribar a una conclusió clara: en el cas que ens ocupa el senyor conseller hauria de fer més cas als científics.
Cal apuntar que, a més, el professorat fa un esforç a diari per formar-se contínuament. La major part dels professors no dominaven els ordinadors quan es van traure la carrera i sí que estarien disposat a reciclar-se i posar-se mans a l'obra. Donen exemple. Un exemple que no es veu reflectit en l'administració autonòmica, que no té una explicació clara la seua actitud, a no ser que hi haja en realitat unes altres raons polítiques o econòmiques no confessades, cosa que encara seria pitjor.