Facebook

Salvador Vendrell

s
abies que pràcticament tot és pecat, encara que siga habitual, venial, mortal o contranatura. I amb el pecat va la penitència. Si fumes, càncer, si menges massa, engreixes, i si te'n passes amb la luxúria vas de cap a l'infern encara que saps que Dante, en la seua "comèdia", et reserva un lloc privilegiat, a dalt de tot. Ara saps també, com tothom, que els ordinadors de Zapatero també deuen ser pecat i per això porten la penitència de la miopia segons el conseller d'Educació Alejandro Font de Mora. El que no sabies, però, és que amb el Facebook, amb el pecat de xafardejar i fer servir la xarxa com si fóra l'àgora o la plaça del poble, pots patir la penitència de despertar la gelosia de la teua parella com assegura un estudi del departament de psicologia d'una universitat canadenca. I et quedes com de pasta de moniato en veure que aquests xicots, que han estudiat la qüestió, estan molt segurs del que diuen i al·ludeixen al continu flux d'informació sobre què fem, de qui som amics i en quines fotos apareixem. I t'expliquen com accedeixes a una informació que d'altra manera no tindries accés i, moltes vegades, la reps fora de context. No t'ha passat mai trobar-te al Facebook amb una conversa que ni te va ni te ve? Encara com ets antic i passes molt d'aquestes coses. No et comuniques amb senyals de fum i t'agrada aprofitar-te de les innovacions tecnològiques, però per a resoldre els teus problemes no els exhibeixes en un mur virtual. Prefereixes, com et va ensenyar un personatge d'una novel·la de Mankell, fer allò que feia un ancià indi que parlava de les tradicions de la seua tribu, els kiowes. Quan tenien algun problema, es posaven una pedra en la butxaca que pesara un mica, i no se la treien fins que no es resolia el problema. Després, quan es resolia, la deixaven i continuaven endavant el seu camí, més lleugers i més tranquils.