La indignació i la tristesa que el fracàs de Copenhague ha provocat en la població, ha fet que grups de la societat civil, estiguen estudiant maneres d´actuar contra el canvi climàtic. Perquè si la classe política dominant no és capaç d´acordar actuacions per minorar el problema més greu que té tota la Humanitat i si els grans grups econòmics que en el seu procés de producció generen gasos d´efecte hivernacle o són destructors d´allò que pot contrarestar aquest efecte, són tan irresponsables i poderosos que amenacen qualsevol solució que puga reduir-los els beneficis, és la ciutadania qui ha d´actuar. Perquè és tot el món, qui està en situació de risc. La desertificació, l´augment del nivell del mar, les catàstrofes naturals descontrolades, la desaparició de biodiversitat i, per tant, d´allò que necessitem per viure, són factors que ens afecten, sense excepció. Consideren els grups decepcionats amb Copenhague, que estem davant d´un gran atemptat criminal i que cal una legislació internacional que puga jutjar i condemnar els culpables. Consideren també que la ciutadania ha de predicar amb l´exemple, que hem de reduir el consum d´allò que genera CO2 (usar el transport públic, la bicicleta i quan hi haja que desplaçar-se amb cotxe compartir-lo amb qui faça el mateix trajecte. Viatjar menys i reduir l´ús de l´avió) Reduir també el consum d´energia elèctrica de les cases i llocs de treball si no ve de fonts renovables (usar la climatització de manera prudent, no tindre en marxa aparells que no estan usant-se, no deixar llums encesos..) i sobretot, exigir energies netes i renovables en tots els llocs públics i que es facen extensives i accesibles als particulars. Alhora, exigir la conservació de la massa forestal existent. Regenerar amb tècniques mediambientals correctes, les zones forestals degradades per l´urbanisme o per una mala pràctica agrícola i omplir les ciutats d´arbres. Diuen que per fer efectives les demandes, les bones practiques individuals i col·lectives han d´anaracompanyades de determinades actuacions com el boicot massiu mundial als productes i empreses que provoquen el canvi climàtic. I per contra, que hom es faça usuari d´aquells sectors productius que realitzen bones pràctiques mediambientals. Perquè o ara o mai, diuen els que en saben.