El Nadal

Les tradicions religioses han irromput al llarg del temps en la vida dels pobles. La cultura cristiana de la celebració dels naixement de Jesucrist és un fet d´origen religiós que en la societat occidental s´ha inserit en la vida dels ciutadans de manera que és inherent a la seua vida. Es podria dir que no hi ha mes de desembre sense pensar en els dies de Nadal. I això no és mala cosa.
Les festes de Nadal, de l´Any Nou i dels Reis d´Orient en formen part de la pròpia vida i influïxen absolutament en el comportament de la gent. Hi ha la part profana de la festa, la que tots viuen, sense adonar-se en moltes ocasions del naixement del costum de reunir-se la família per estes dades, de comprar regals per als xiquets, i també per a la gent major, d´engalanar la casa amb naixements i avets, de decorar les botigues i els carrers, de voler significar, en definitiva, que són dies importants en la vida individual i col·lectiva. I torne a repetir que això està molt bé. Qui crega que ho ha de celebrar amb un sentit religiós que ho faça i que vulga celebrar-ho amb un sentit lliure de simbologia religiosa també ho pot fer, perquè hi ha tantes possibilitats d´interioritzar la festa i practicar-la cadascú a la seua manera que no hi ha problema ni discussió.
Les nadales, les nadalenques, les felicitacions, els moments de recordar els familiars que es troben més o menys lluny, els joguets per als més menuts, els torrons, les celebracions amb cava, els menjars familiars i uns altres elements són manifestacions suficientment importants per a indicar que són uns dies imprescindibles en el calendari. Endavant, que continue la festa, i a pensar en un món millor, en un futur més acceptable, i que el bon vent i barca nova es faça una realitat en uns dies fets per a la reflexió, el descans i la vida en família i d´augment dels lligams amb els amics que no sempre tenim temps per a veure.
El que déiem, la tradició religiosa s´ha transformat en tradició social, per a bé de la comunitat. Endavant.