València s´acosta a Galileu

EFE VALÈNCIA El Museu de les Ciències Príncep Felipe de València acull l'exposició "Galileu i l'Astronomia", que presenta 40 peces i documents claus en la història de l'astronomia com la primera edició del Sidereus Nuncius, en el qual Galileu va anunciar al món els seus descobriments, o l'abjuració d'aquest científic. La mostra, inaugurada ahir, és d'accés gratuït i romandrà oberta fins al 21 de febrer de 2010.
Es tracta de la primera vegada que aquest material ix d'Itàlia i, després del seu pas per Madrid, l'exposició objetual més important realitzada en el món amb motiu de l'Any Internacional de l'Astronomia pot visitar-se a València.
Segons les fonts, el seu interès commemoratiu persistirà en 2010, ja que al començament d'enguany es compleix l'IV Centenari de les primeres observacions de Galileu amb el telescopi. Al gener de 1610 va tenir lloc el descobriment dels satèl·lits de Júpiter, i el 12 de març es compleix l'IV Centenari de la publicació del Sidereus Nuncius.
L'exposició està dividida en cinc capítols, el primer dels quals està dedicat a la creació de l'Accademia dei Lincei, la primera associació científica de la història, creada en 1603 per iniciativa de Federico Cesi i altres tres joves, a la qual es va incorporar Galileu com sisè membre en 1611.
La segona part tracta sobre la invenció del telescopi i les primeres observacions, en la qual destaca un exemplar de l'edició princeps del Sidereus Nuncius i del Dissertatio cum Nuncio Sidereo de Kepler, també en la seua primera edició.
El desenvolupament del pensament de Galileu i l'afirmació de la nova ciència galileana ocupen la tercera part de la mostra, on es presenten no només els exemplars de la primera edició de Il Saggiatore, obra sobre les taques solars, sinó també material autògraf amb notes preparatòries d'aqueixa primera edició.
La quarta secció arreplega peces del període entre la publicació de Il Saggiatore (1623) i l'abjuración de Galileu el manuscrit de la qual, que conté el text que Galileu va pronunciar en el convent dominicà de Santa María Sopra Minerva a Roma el 22 de juny de 1633, es presenta també en aquesta part de la mostra.
Finalment, el cinquè capítol de "Galileu i l'Astronomia" arreplega les últimes obres del científic els Discorsi i dimostrazioni matematiche, intorno a due nuoue cienze (Leiden, 1638) i diferents edicions pòstumes de l'obra completa de Galileu.