Passar full

Josep Lluís Doménech

L'
any 2009 s'ha acabat. Sembla que, econòmicament, ha estat un mal any per a tots. En uns casos el factor psicològic i la inèrcia ens fa dir que la crisi està influint molt en les economies familiars i empresarials, però en la major part d'ocasions ha sigut una pura realitat. Potser en allò que més s'està notant és en la destrucció d'empreses i en l'augment de la desocupació laboral. I això és terrible per a la marxa d'una nació. Ens cal una certa dosi d'optimisme individual i col·lectiu per tal d'afrontar l'any que està a punt d'entrar. ¿I com anirà el tema de la crisi per a l'any que ja apunta? La veritat és que ningú no ho sap dir ben bé. En uns casos, com ara el Govern d'Espanya, han establit un projecte de mesures a prendre que consideren que a partir dels sis mesos repercutiran positivament en l'economia. La ministra d'Economia i el president del Govern així ho apunten. Potser la postura més optimista. L'oposició, i de vegades el president del Banc d'Espanya, no són tan optimistes. Fins i tot, diríem que quan sentim parlar a Mariano Rajoy sembla que el món s'acabe i vaja a vindre una gran tragèdia com a conseqüència d'una nefasta manera de governar o d'una maledicció. Siga com siga, el que és cert és que necessitem veure la llum i passar full del que ha sigut un mal any. Necessitem, a més, una injecció d'optimisme que ens faça veure el futur amb més claror i per a això ajudaria molt que els polítics, els sindicats i els empresaris s'uniren i establiren unes mesures acceptades per tots que feren que la ciutadania les feren seues perquè veuen que totes les forces combreguen en el mateix i el que pretenen és eixir del pou. Quan parle dels polítics no m'estic referint només a la força política que té la responsabilitat de governar, sinó a tots els partits polítics que tenen l'obligació de defendre els interessos dels votants. Els ciutadans no tenen ganes d'establir diferències en un tema de tanta trascendència, sinó eixir del punt mort en què tots ens trobem. Sens dubte.