Ítaca és més a prop

Manel Rodríguez-Castelló

L
es petites victòries que podien celebrar els veïns del Cabanyal i totes aquelles persones que simpatitzen amb la seua lluita i que en un moment o altre han arrimat el muscle solidari a aquest llarg, tenaç i imaginatiu esforç de dignificació civil, tenien sempre un sabor agredolç. D'ençà que el 24 de juliol (data molt escaient per als partidaris del Santiago y cierra España) de 1998 l'ajuntament va aprovar el projecte per obrir en canal el barri, cada palada de calç guanyada per la fermesa d'aquesta gent era enterrada per una d'arena llançada pel braç obstinat de l'especulació i els grans negocis que s'emparen a l'ombra del poder polític. Rita Barberà, omnímoda impassible, ha anat passant-se cada sentència favorable a la conservació i rehabilitació del Cabanyal per l'entrecuix amb una potència nimfomaníaca que posa la carn de gallina. Ni un sol colp en tots els anys que el PP ha governat país i ciutat amb estil propi de república bananera i la febre rajolera posava setge al territori i deixava l'ètica política a l'alçada del betum, s'han molestat aquests reietons, borratxos de poder, a rebre els representants dels veïns ni han volgut escoltar res més que el discurs monocorde amb què la burrera destructiva es disfressa de progrés. Si la plataforma Salvem el Cabanyal podia cantar victòria per cada illa conquistada -onze edicions de Portes Obertes, quina xarxa de complicitats, quina brúixola per a les lluites civils!-, l'Ítaca del seu somni se li resistia massa al capdavall. La força de Polifem, el monstre d'un sol ull que no atén raons de justícia, era massa gran. Feia molt de mal veure com es degradaven els carrers i les cases i com els taurons de l'especulació traçaven cercles cada volta més estrets sobre la cobejada presa. Ha calgut l'astúcia d'Ulisses i la plena confiança en un propòsit tan clar perquè al final del túnel aparega una llum d'esperança per al futur del barri. El Ministeri de Cultura no se n'ha anat per les branques i ha aturat sense eufemismes l'espoli a què s'està sotmetent el Cabanyal. Rita ha actuat tan confiada i pletòrica com sempre: si la llei que protegeix els BIC li impedeix continuar l'orgia, fora la llei. Veurem si el seu entrecuix és tan insaciable com pareix. Tanmateix ara Ítaca és més a prop. Salut als navegants!