La precisió

Lluís Meseguer

L
a precisió -tan útil en la majoria d'activitats de la vida, professionals o íntimes- és digna de ser recordada com a virtut, quan el detall o la paraula que l'encarna i representa resulta sotmesa a la censura del silenci o la incomprensió.
Per a ser precís, per exemple, en les setmanes passades i pròximes, ¿com es pot ignorar tan ridículament el significat de "penjar" o "baixar-se d'Internet" referit a reproduir una còpia d'una cançó o una pel·lícula o un llibre? ¿És necessari usar tal ignorància voluntària per a ridiculitzar i insultar els cantants, els actors, els autors, i els drets que puguen tindre en relació amb les seues obres?
I per a ser més precís, ¿el jutge que ha condemnat dos periodistes -aquells dos joves de Madrid, amb el rerefons del fet anomenat tamayazo- per reproduir dades públiques, els hauria condemnat per no reproduir-les?
O passant als imprecisos terrenys del debat polític -¡que se'm perdone l'aparent contradicció!-, després de superar les curioses queixes d'alguns sectors d'Euskadi per la retransmissió del discurs de Nadal del Rei d'Espanya -¡i ací no cal buscar contradicció!- per l'empresa Euskal Telebista, ¿com és que els interessats en la dita retransmissió, a la vista de l'èxit del 24 per cent d'audiència, no han reconegut que el mateix canal, a la mateixa hora de l'any anterior, n'havia tingut un 38 per cent?
I ja per ja torejar i estoquejar precisament la columna, després d'una recent i notable polèmica sobre les corregudes de bous a Catalunya -partidaris, detractors, i partidaris però sense matar els animal-, encara no s'ha sentit ningú dient que, a més de no ser matèria universal, les tals corregudes, en tals condicions, sembla que ja estan prohibides, per exemple, a Canàries. I -¡ah, la precisió, per a entendre'ns!- des d'una hora després.