En el nom de Miquel

Esperem que les més de 500 activitats que es preparen a Oriola a compte del centenari de Miguel Hernández tinguen més consistència que el fet de contractar una nau espacial nord-americana perquè diposite sobre la superfície lunar els poemes de Perito en lunas. Els somnis, sobretot els edificats amb la matèria verbal del poema, somnis són, però hi ha gent incapaç de manipular l'elasticitat de les metàfores i que perd el peu en la interpretació de la lletra per apuntar-se a un bombardeig que faça molt de soroll i done bons rèdits polítics (en sobren exemples). Estaria bé deixar la poesia al marge de ganivetades polítiques i interessos partidistes i tractar-la amb el respecte que es mereixen els tresors col·lectius, com solen fer els països civilitzats. Ens agradaria veure en els fastos que prepara el PP un signe de normalitat, però l'espectacular viatge a la lluna o la cessió de l'ajuntament oriolà a un poetastre local perquè hi aboque la seua bilis simulant un homenatge a l'autor de Vientos del pueblo, i un pressupost de més de 2 milions d'euros que serviran també per cobrir les despeses en putes, hostalets i canapès dels organitzadors, ens fan sospitar en una apropiació indecorosa del llegat del gran poeta oriolà i una traïció en tota regla al seu exemple cívic.
En el terreny de la difusió de l'obra de Miguel Hernández, que la celebració hauria de tenir com a objectiu prioritari, ens podem trobar amb la paradoxa d'estar omplint el nostre satèl·lit de meravellosos llibres per a solaç d'improbables lectors selenites mentre buidem les biblioteques de la terreta, convertim la literatura en article per a les rebaixes d'El Corte Inglés i la confinem als abocadors dels programes per a l'ESO. No cal sinó veure la desatenció en què malviu el sector del llibre valencià o com és tractada la literatura autòctona (no diguem ja la poesia) per deixar que la mosca furonege lliurement per les nostres oïdes i tots els altres sentits.
¿Tindran els aniversaris de Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés, Joan Valls o Enric Valor (i a cadascú els seus mèrits), per exemple, el suport i reconeixement institucional que els pertoca? Ho dubtem. Heus ací una altra de les cares de l'espectacle: amb la mascara de Miguel continuaran enfosquint el paisatge cultural valencià.