El 1460, Melcior Miralles, al seu Dietari del capellà d´Alfons el Magnànim, escrivia com «en lo Mercat de València penjaren a Margalida, la que era home». A la València medieval, l´homosexualitat no era estranya i sembla que en aquells anys centrals del segle XV va ser ben freqüent.
El 1452, el mateix autor ens assenyala que «cremaren cinc hòmens per sodomites», entre els quals hi havia «dos ermitans». I afegeix que «d´aquell viatge fugiren molta gent de València, per sodomites». Altres —sense dubte—, degueren de quedar-se. Però m´interessava, ara, l´esmentada Margalida, a qui realment deien Miquel Borràs, «fill de un notari de Mallorca, lo qual anava vestit com a dona». Un comportament que devia d´exagerar-se en segons quines circumstàncies: «estigué en moltes cases de València en hàbit e vestidures de dona». I «per causa de la dita Margalida o Miquel foren presos alguns e turmentats».
Margalida devia ser espectacular, com una drag, en les festes de la noblesa valenciana. Molts, però, desconeixien la seua realitat, encara que no tots. Com es decobrí la vertadera identitat fisiològica de Margalida, ara com ara no ho sabem. El dietarista Miralles només ens diu que, en conéixer-se el seu secret, «fonc presa e turmentada».
No sabem res de la vida d´aquell Miquel Borràs o Margalida. No sabem si ja era així en la seua infantesa o si bé va ser una estratègia concreta per descobrir alguna cosa que se li escapà al dietarista. Potser, al procés que se li obrí a Borràs, hi haurien més dades i, totes elles, actualment, valuosíssimes per conéixer la seua mentalitat i com se la va mirar aquell món opressiu i dominat per una Església ferotge i gens comprensiva amb tot allò que escapàs als seus paràmetres.
La fi fou tràgica: «la dita Margalida fonc penjada e vestiren-li camisa de home e ben curta e sens panyos, en manera que amostrava bé ses vergonyes». La «vergonya» que no mostrava, òbviament, era la d´una societat intolerant, cruel i criminal.
vicent.j.escarti@uv.es