Llenya al foc

Ara que semblava que el tema de l´emigració no era tan preocupant en les enquestes, apareix el conflicte de Vic per tal que, els irresponsables de sempre, posen llenya en un foc molt fàcil d´encendre. I trauen foc pels ulls, per la boca i pels queixals, amb tota la demagògia hipòcrita que poden, perquè saben del defalliment del personal ferit per una crisi que no acaba de trobar eixida. Saben que quan hi ha llenya seca es pot provocar un foc infernal, un foc on traure profit electoral, que és del que es tracta.
Han aprés que la inseguretat i la indignació poden mostrar tot el seu rancor a les urnes. Al bar o al carrer, se senten unes coses que deixen garratibat: «És que aquesta gent ho té tot de franc, totes les oportunitats, llibres gratuïts, escola... I van al metge i no han de pagar res, ni les medecines... I els atenen primer que a nosaltres...». I això ho diu gent que s´ha passat mitja vida treballant en un mas de la Camarga.
Ells mateixos hagueren d´emigrar per poder passar casa i hagueren d´escoltar la mateixa classe de frases xenòfobes i humiliants que, ara, són capaços de pronunciar en la seua boca, com si no tingueren memòria:«espanyols de merda».
Havent-ho patit en la pròpia pell, no pensen que ningú no abandona la casa, el poble i el país si no és per necessitat. No pensen tampoc que els mateixos que atien el foc són els que més s´han negat a regular les situacions laborals, a fer contractes com Déu mana.
Però no: no s´havia de solucionar cap problema, sinó abaratir costos i construir-ho tot ràpidament per omplir-se les butxaques. Si hi ha alguna paraula que pot definir tot aquest disbarat és hipocresia. Més encara quan la persona que pronuncia aquest discurs dels privilegis dels emigrants, que ho tenen tot i ens ho furten tot, té una empleada estrangera que, per quatre pessetes, té cura dels seus majors.

vorovendrell2@gmail.com