Sergi Beser

Lluís Meseguer

E
n les tardors en què la nostra generació va conéixer el professor Sergi Beser, el savi de Morella començava l'assignatura Crítica literària I, a la Universitat Autònoma de Barcelona, saludant els nous aspirants a professors de Literatura -et tout le reste est littérature!- així: ell, figura esvelta de pèl-roig amb veu afable i abillat amb pantalons de pana i camisa a quadres, lligava d'esme un cigarret i murmurava aquell quartet de Machado que acaba amb el vers "Señor, ya estamos solos mi corazón y el mar". I demanava de fer un comentari del text.
No era un parany romàntic, sinó una manera de comunicar-se de manera eficient sobre el primer problema de la ciència: en un vers o una novel·la, com en un sopar compartit sense reserves, una tertúlia escèptica o epicúria, o un tango executat amb elegància, es cova el més estricte dels realismes: l'aventura del coneixement i la llibertat.
El sopar de Sergi Beser amb Pepe Carvalho i Enric Fuster en Los mares del sur de Manuel Vázquez Montalbán, i les explicacions sobre la via literària cap al coneixement; o les memorables pàgines biogràfiques del Javier Cercas d'El vientre de la ballena... empal·lideixen davant la memòria de centenars de tertúlies que li van sentir un dubte, una facècia, un descobriment, una postil·la, un somriure verbal.
Tot havia començat amb l'emigració -de Morella a Catalunya, de l'Espanya franquista a l'Anglaterra laborista i als Estats Units internacionals-, i la seua acció sàvia no es reduïa a les aules i a la recerca a l'Autònoma on molts dels professors i estudiants érem i són valencians (¿per què serà?), sinó que s'expandia a les formes actuals del debat cultural; per exemple, en sessions d'alt voltatge, crítiques i lúdiques, a Morella, al si de la Universitat Jaume I i els Cursos d'Estiu de l'Institut Joan Lluís Vives.
¿Com ignorar ara el seu més constant esforç i el seu plaer més inevitable, el conreu d'una inextingible lleialtat intel·lectual i moral a Morella i els Ports, a les terres de la muntanya i les riberes de l'Ebre, on s'uneixen l'Aragó, València i Catalunya? El futur de la seua Morella, del seu país, i de les múltiples moradas de la literatura i de la ciència, criden a la porta de la vida i l'obra inoblidables del savi que acaba de morir amb un llibre a la mà.