Fa ja molt de temps que volia escriure sobre Pep Gimeno Botifarra. L´ocasió que ha brindat el diari Levante-EMV en atorgar-li el premi Importante del mes de febrer del 2009 i oferint la possibilitat que el públic poguera assistir a un immillorable concert fa que siga una necessitat reflexionar sobre la personalitat de l´artista socarrat de Xàtiva. La humilitat, naturalitat i senzillesa de Botifarra contrasta amb el resultat de les seues cançons tronant al so de la música tradicional valenciana.
És un autèntic fenomen que molta gent hem tardat a descobrir. Si en lloc d´haver nascut i haver-se criat en terres valencianes ho haguera fet en alguns altres indrets més o menys llunyants Botifarra s´haguera convertit en un fenomen de masses. Amb tot i això, tard o d´hora és un personatge que arriba al cor i que capta l´atenció de tot el qui l´escolta. En sentir-lo cantar i parlar, amb el seu somriure sincer, u es pregunta si podrà amb la següent cançó o si el repertori acabarà prompte. De seguida te n´adones que el conjunt que porta és molt ample, tal com diu el seu darrer disc: «Si em pose a cantar cançons te´n cantaré més de mil que les duc en la butxaca lligaetes en un fil».
I eixa és la veritat que conté el CD «Te´n cantaré més de mil». I eixa és la veritat de la seua carrera la qual sembla que prompte anirà a més, amb actuacions allunyades del nostre país. Unes paraules elogioses també es mereixen els components de la seua colla de músics que, amb la seua professionalitat, des del primer compàs tot és música i poesia.
Si algú no coneix Pep Gimeno li aconselle que s´acoste a ell, almenys mitjançant l´audició d´algun dels seus discos, ja que ara per ara no se li veu molt per la televisió, però ens atrevim a vaticinar que també en les cadenes audiovisuals es farà el seu lloc. Qui l´escolta repetix.
Tot un fenomen, vaja, un excel·lent fenoment on la joventut s´ajunta amb la veterania amb un resultat grandiós des del punt de vista de la cultura popular. Justet. Així és.
jl.dome@ono.com
05:30
