La pregària

Manel Rodríguez-Castelló

A
profitant que el Pisuerga passa per Valladolid, segons acreditats testimonis, Zapatero acceptà de participar en el Desdejuni Nacional d'Oració que els nord-americans munten a Washington des dels anys cinquantes del segle passat, un xou on, entre d'altres subtileses protocolàries, és imprescindible la lectura i comentari d'algun passatge bíblic més o menys edificant. Bé, si hem de creure la dita castellana i els llibres de geografia, el Pisuerga passa per Valladolid com el president espanyol i de la Unió Europea passa per l'adreçador d'un desdejuni tan pietós perquè Obama, concentrat ara en la política interior, va desestimar l'ansiejat encontre dels dos mandataris a Madrid. Si la muntanya no va a MahomaÉ
En pocs anys la reserva espiritual d'Occident, gràcies a Déu, s'ha desplaçat d'Espanya als Estats Units, on la paraula de l'Altíssim brilla amb llum pròpia en els bitllets de dòlar. El cas és que Zapatero s'hagué d'engolir unes quantes oracions per combatre el dejú (suposem que el desdejuni devia contenir alguna altra guarnició més substanciosa) i proposar, al seu torn, en una homilia de deu minuts, una reflexió contra l'explotació del jornaler a compte del Deuteronomi, un recordatori de la tragèdia haitiana i una defensa velada del matrimoni homosexual. El laïcisme del president espanyol, que només titubeja davant l'envestida d'algun bou de l'envergadura de Rouco o les pressions invisibles de la caverna, hi quedà sa i estalvi amb l'oportuna retallada de la cita en el moment en què un tal Jehovà començava de traure-hi el nas. Malgrat la bona exhibició de cintura oratòria i l'elegància d'un vestit polític de mànega ampla, enfosquien la foto nord-americana les negres tempestes que agiten els aires, com sempre.
Mentre el dret a la jubilació emula el pas del carranc en la comèdia que pretén frenar la crisi, els Botins i companyia trauen a la llum els draps bruts de beneficis estratosfèrics. El dòcil sindicalisme dels temps de l'alegria subvencionària amenaça ara amb les ungles de la vaga. Enmig d'aquest panorama, alguna cosa més que pregàries des de la pàtria de la Bíblia haurà d'aportar-hi el president.
Bé haurà de tocar de peus en terra, si cal, amb l'ajuda d'alguna memorable cita.