La dona en la poesia d´Ausiàs March

LEVANTE-EMV VALÈNCIA La Institució Alfons el Magnànim (IAM) de la Diputació de València ha editat un nou títol en la col·lecció, dirigida per Antoni Mestre, Estudis Universitaris: "Ausiàs March, els dons i l'amor", de Marion Cordech. En el seu tesi, l'autora sosté que March és el primer poeta a adonar-se que les imatges femenines en la lírica cortés són infinites. "March reconeix les possibilitats retòriques i conceptuals que oferix la tradició cultural i les explota fins a les seues últimes conseqüències, fins i tot si este procés exigix excloure la figura femenina de la primera línia del discurs".
El gest de March, manté l'especialista, "allibera a la lírica del pes que li impedia avançar i li dóna ales per a volar a la recerca d'un altre centre de gravetat, d'una nova raó de ser que faça de l'amant l'individu rar, insòlit, gairebé prodigiós que March va retratar de manera magistral i incomparable".
Marion Cordech (Barcelona, 1972) analitza a l'estudi publicat per la IAM el context de tota la tradició passat al complex discurs d'Ausiàs March sobre la dona i ajuda a resoldre les contradiccions i ambigüitats que es produïxen en la seua obra entorn de la lloança o al vituperi femení, va assenyalar ahiren un comunicat la corporació provincial. "Cordech part de la base del que oferixen els propis textos al lector atent", assegura a la presentació del llibre Robert Archer, qui explica que partint d'esta premissa, l'autora conclou que "les nombroses referències a les dones en l'obra de March, no es poden classificar sense més en lloances i vituperis, sinó que són testimoni d'un variadíssim ventall de postures, totes fonamentades en la misogínia normal i corrent de l'època, que no es poden reduir a una simple polaritat de pro i contra".
En llegir l'estudi de Marion Cordech, "el lector coneix un altre aspecte de l'enorme capacitat del gran poeta de Gandia per a la innovació dins de la tradició que havia heretat", puntualitza Archer. En el seu treball, Marion Cordech afirma que March, "com la resta dels poetes del seu temps, participa del conflicte entre feminitat i lloança", i sense desafiar la tradició lírica passat la renova des de dins oferint una alternativa que manté activa la funció principal: "atorgar distinció". La maniobra de March ha estat revolucionària, segons Cordech. "Va crear una nova aristocràcia del sentiment, condicionada al coneixement intel·lectual del fenomen amorós i ha constatat que la presència de la figura femenina ja no calia per a la continuïtat de la lírica cortés", assevera.