Sobre el ´cortesano´

Vicent Josep Escartí

S
ón nombrosos els estudis que, al nostre país s'han portat a cap, sobre l'època dels virreis Ferran d'Aragó, duc de Calàbria, i les seues dues esposes -Germana de Foix, reina viuda d'Aragó, i Mencia de Mendoza-.
El marqués de Cruïlles, el 1891, en realitzà un que encara roman inèdit; també en va fer alguns Joan Fuster i, encara, en tenim més recents. La veritat és que pocs estudiosos de la cultura s'han lliurat de l'atracció que exerceix aquell període on a València la noblesa va italianitzar la vida i va castellanitzar la llengua. Lluís del Milà (+1559) va redactar el Cortesano (1561) i va mostrar les actituds i les aptituds dels nobles per habitar a la cort, i com aquella vida elegant es traslladava a les cases, amb episodis fora del mateix àmbit cortesà estricte, o quan es reconten anècdotes de caire més privat.
Milà sabé narrar, allà, un vast projecte de comportaments nobiliaris i, segurament, es mirà des de la nostàlgia els anys d'aquelles festes. Possiblement per rebaixar el to excessivament mundanal de la seua obra, va fer aparéixer el teòleg Sabater, donant lliçons. També, segurament, havia pesat la imatge humanista de la segona esposa del Calàbria.
Hauríem de plantejar-nos, ara, per a qui va escriure don Lluís del Milà el seu llibre o per què. Si en efecte el va portar avant quan ja la cort dels ducs Ferran i Germana era poc més que un record, i els habitants d'aquelles sales i jardins haurien envellit o mort, és evident que no en foren els destinataris directes.
Tot això, a no ser que, abans de donar a impremta el text de Milà, el Cortesano ja hagués corregut de mà en mà, manuscrit, com sabem que passava amb les obres de l'amic de Milà, Ferrandis d'Herèdia, o com havia passat amb el text del mateix Castiglione. I és que, en aquell anys, la propietat intel·lectual com es coneix en els nostres dies, encara no estava inventadaÉ I, encara, és possible que Milà només redactàs el Cortesano per a nosaltres, cosa que no m'estranyaria gensÉ