Atles de núvols

Que les eleccions a les Universitats tinguen fama incerta —¡que si són solament lluites d´interessos corporatius, etc.!— no és motiu per a ignorar la importància d´aquesta primavera per a la Universitat de València —alma mater de la cultura valenciana—, i per a la Universitat Jaume I, màxima expressió de la societat de Castelló i de la seua connexió al món. Quan, fa pocs mesos, les universitats valencianes van patir el màxim ridícul en el repartiment espanyol dels Campus d´Excel·lència Internacional, les tendències de la indignació foren variades: acusacions de divisions entre elles, de desvinculació del seu entorn social, i fins i tot, d´incapacitat per a fer efectius els seus valors de recerca, de docència, d´innovació. I no era la primera vegada que apareixien el mateix dia com a «excel·lents» i «pèssimes» en rànquings universitaris.
Qualsevol pot entendre que tot depén dels criteris del rànquing: de la mateixa manera que cap universitat americana de primera fila mundial arriba a la sola de les sabates al sistema universitari valencià en estudis sobre Tecnologia ceràmica, és cert que a les nostres Universitats molts professors i estudiants no llegeixen molts llibres, encara que usen molt l´ordinador. I, sense ser un fet decisiu, a cap de les universitats augmenta l´ús del valencià. I no fóra d´estranyar que tampoc hi millore el castellà. Ni que es puga estar content amb l´ús de l´anglés. I ni s´hi parla d´una quarta llengua, cada vegada més necessària per a circular per Europa, o per actuar a qualsevol lloc del món. Però, precisament, farà molt bé la societat valenciana d´escoltar les idees que els candidats a Rector –quasi tots homes, i apel·lant tots potser massa a la gestió i massa poc a la docència i la recerca-, els missatges optimistes o comminatoris a la societat. Ni la Generalitat ni el Govern d´Espanya faran gens bé d´oblidar-se d´una de les prioritats socials: els fons destinats a Recerca i Innovació. I si ha costat molt —i es preveu que costarà més— adaptar-se al procés de Bolonya, les universitats faran molt mal si no atenen la formació de qualitat dels estudiants com a justificació de la seua existència.
Eleccions a les Universitats. Festa del coneixement –però tindre coneixements no sempre vol dir tindre coneixement-, i festa democràtica de les idees i el progrés. I no un atles de núvols.

meseguer@fil.uji.es