Televisió en valencià

Josep Lluís Doménch

o sembla que tots ho tinguem tan clar com ens pensàvem. I no és que algú alié al món de l'audiovisual o ciutadans d'unes altres comunitats autònomes actuen moguts per la incomprensió o el desconeixement. No, no es tracta d'això. L'ens públic de Radiotelevisió Valenciana es va crear per a fomentar l'audiovisual valencià i la llengua pròpia dels valencians.
Això és almenys el que diu la llei de creació. Això és el que caldria fer. I això és el que no és fa. Doncs bé, resulta que els directius de RTVV, amb motiu o excusa de l'austeritat, comuniquen una reducció de despeses que afecta directament a tot el sector del doblatge, que té gairebé com a únic client l'ens públic.
El retall és molt important. Pot suposar un 65% o 75% menys de pressupost respecte els anys anteriors. Això significa que més de 250 famílies quedarien en el carrer, haurien de canviar de professió en una època difícil. Però, a més d'allò que significa per als treballadors, generalment autònoms, que no és poc, significa un detriment qualitatiu i quantitatiu de la producció en valencià. Si ja anàvem malament, el futur que espera si no es rectifica és totalment nefast per a la llengua. Si es féra el que caldria fer es fomentaria més el que hem dit, fins i tot, fent publicitat en valencià. I no és cap favada.
Cal adonar-se que, tal com el sector ha apuntat al llarg de les darreres setmanes, el doblatge en valencià aporta una millora en la vertebració lingüística de les terres valencianes, fomenta un públic objectiu i una audiència fidel, impulsa una ampliació progressiva de l'oferta en valencià i és una aposta clara per a crear sinèrgies entre la televisió tradicional i internet, amb la creació de nous continguts complementaris.
És d'esperar una reflexió serena que duga a una rectificació per part dels directius de RTVV en el sentit que no comporte una reducció pressupostària per al doblatge, sinó que, pel contrari, es fomente més. No hi ha una altra eixida.