Sembla inaudit que, de tant en tant, afortunadament sols de tant en tant, en ple segle XXI, amb una democràcia consolidada, apareguen alguns casos de conductes censores manifestades amb una intenció clara de no permetre la llibertat d´expressió. Ve al cas de la retirada de l´exposició que albergava el Muvim sobre fotografies representatives de la València de l´any 2009, organitzada per la Unió de Periodistes.
Sempre hi ha inquisidors i sempre hi ha víctimes en estos casos. La víctima principal, més que la Unió de Periodistes, ha estat el director (ara ex) del Museu, el professor Romà de la Calle, president de la Real Acadèmia de Sant Carles, que no ha dubtat en dir adéu recordant allò que no pot haver estètica sense ètica. Amb la seua sonada dimissió ha fet precisament un autèntic exercici d´ètica que la història li agrairà. També recordarà la història les persones que han exercit la tasca inquisitorial, el màxims mandataris de la Diputació de València, els senyors Rus i Caturla, president i vicepresident econòmic respectivament. Una vegada més la política ha pogut sobre la ciència com diria Max Weber i va estudiar molt bé en la seua gran obra El polític i el científic.
El fet parla per ell mateix. Poques veus dins del Partit Popular s´han atrevit a defendre, almenys de moment, l´actitud de Rus i Caturla, i moltes veus s´han dignat parlar a favor de Romà de la Calle i de la Unió de Periodistes. I és el que la magnitud dels fets parlen per ells mateixos. És indignant. Resulta absolutament aberrant que es retalle de tal manera la llibertat d´expressió perquè apareguen unes fotos que no agraden al polític de torn. Llevar-les significaria que no ha existit i això seria faltar a la veritat. És d´esperar que en algun centre de caire més lliure es puga albergar la citada exposició per a poder gaudir d´ella, ja que la Unió de Periodistes, com que siga que els censuraven part de l´obra l´han retirada totalment. N´estic segur que en algun altre recinte la podrem veure. De moment s´encarrega internet. En fi, censures del segle XXI que no haurien d´ocórrer.