Mirada barroca

Vicent Josep Escartí

j
eroni Pujades va viure entre el 1568 i el 1635, bàsicament a Barcelona i a Castelló d'Empúries. Va ser doctor en drets i ocupà un càrrec a l'Audiència catalana, entre altres oficis. Però si ha transcendit d'una manera especial, ha estat per la seua dedicació com a escriptor: va redactar una Crònica universal del Principat de Catalunya i un extens dietari que recull notícies des del 1601 al 1630, malgrat que s'han perdut els volums centrals. Amb anècdotes més o menys importants i amb notícies d'un abast divers, Pujades va deixant constància de tot el seu món. I així, el 1608 anota que el 22 de març, a Sevilla, "estant la nit quieta, clara i serena" -és a dir, una bella nit de primavera-, "s'aparegué súbitament, en lo cel, una negra y espessa nuvolada ab grandíssims trons, tempestat de vents, pluja, pedregada y molts llamps". Tot allò no vingué sol, sinó que "sentiren-se ul·lular y cridar los demonis per los ?ayres, dient que morís la gent malvada que pecava a regna solta. Aparegué en lo ayre un gran carro de foch tirat per quatre mulas negras y en ells molts dimonis." Pujades també ens diu que aquells éssers malèfics sembraren la mort i la desolació a Sevilla, i fins i tot la "casa de un morisco fou arrencada de sòl arrel y posada y dexada sobre una altra". Però, no només això: a dos capellans que intentaven parar la tempestat amb conjurs, unes veus del cel els digueren que ells -els dimonis- n'eren set mil i que castigaven els pecats de la ciutat. La relació feta pel notari, és tota ella ben sucosa. Fa l'efecte que l'autor, tot i ser cronista, jurista i escriptor, i posseir una formació més o menys culta, es va creure aquella tempestat provocada per uns dimonis desitjosos d'augmentar el nombre d'ànimes a l'infern. En el fons, evidenciava la seua creença en el càstig diví, i no s'estava de reconéixer-ho. En deixar-nos el seu testimoni, a través de l'escriptura, voldria que nosaltres, ara, ens ho miràssem amb els mateixos ulls barrocs que ell ho va veure. Certament, és impossible. Però mirar-ho amb els ulls de la fantasia i la literatura crec que pot resultar més gratificant.