É

s conegut que el professorat de l'ensenyament públic té la possibilitat de jubilar-se l'any que fa 60 anys, per allò de l'anomenada jubilació Logse-LOE. Però eixa possibilitat, que ha tingut raó de ser pels motius de les dificultats de fer classe en condicions tot i adaptant-se a les noves tecnologies i als nous programes, s'acaba en finalitzar el curs escolar 2010-2011, tot i que algun sindicat diu que s'acaba per als nascuts després del 27 de maig del 1951.

Siga com siga, té un termini. Amb tot el rebombori de la revisió de les pensions, ha tornat a eixir el tema. Els sindicats es mostren de nou preocupats i reivindiquen una continuació de la norma. I no els falta raó, ja que els motius adduïts i consensuats el seu dia encara prevalen. Segons ha aparegut en premsa, el ministre d'Educació, Ciència i Esport, Miguel Ángel Gabilondo, s'ha mostrat favorable a negociar, però apunta que podria estudiar-se per als professors que impartixen cursos d'especial dificultat. I en això és en el que el senyor ministre s'equivoca, des del meu humil punt de vista. Crec que no ha estat ben assessorat. Perquè ¿què és això de cursos d'especial dificultat? ¿Que és més difícil ser mestre d'infantil, de primària, professor de l'educació secundària obligatòria, professor de batxillerat, mestre d'educació especial...? Seria molt discutible i no arribaríem a un acord.

Per eixe motiu el plantejament ha de ser un altre. La mesura caldria aplicar-la a tot professor d'ensenyaments no universitaris que ho desitjara i ho demanara, sempre i quan hagen exercit durant un determinat nombre d'anys en la docència activa. Hi ha molts problemes per a resoldre en el sistema laboral per a deixar-ne alguns sense solucionar quan tenen una fàcil i ràpida solució. Això ha donat un resultat satisfactori fins ara. El professorat s'ha renovat.

Per tant, caldrà continuar amb el mateix sistema. Fer exercicis malabars en este cas seria un experiment insatisfactori i que dividiria la gent, i a més probablement no fóra just.