P

er primavera, els caps de setmana són dies de Trobades. Trobades d'escoles en valencià, vull dir. Per això ja fa uns quants dissabtes i diumenges que en diversos pobles i ciutats les notes de la música s'ajunten amb les veus de milers i milers de xiquets i adults per celebrar grans festes a favor de la nostra llengua. Són ja 25 anys des de les primeres Trobades. Molts anys mostrant en el carrer unmodel d'escola, que des de l'autoestima i el conreu del valencià, estima i coneix altres llengues. Que se sent implicada en un món intercultural i que fomenta el plurilingüisme tot partint del coneixement i ús de la pròpia llengua. L'escola valenciana no pretèn restar sinó sumar i es considera amb el dret i l'obligació d'aportar la pròpia cultura a la cultura universal.

És ben senzill. Només cal actuar en conseqüència. Ho dic pel govern valencià i pel propi Conseller d'educació que, tot i sabent dels bons resultats de l'educació bilingüe que s'aplica en l'escola en valencià -perquè des de departaments de la seua conselleria se n'han fet estudis que ho demostren- , no aporten els mitjans que calen per afavorir aquest model d'ensenyament. Més bé el contrari: parlen de multilingüisme i en fan plans que, en compte d'afavorir l'aprenentatge i ús del valencià com a punt de partida ineludible per a un multilingüisme correcte, minimitzen l'ús de la nostra llengua i el dificulten.

Les Trobades, un any més, proclamen que l'escola que representen és l'única vàlida per a tots els valencians perquè és l'única que garanteix el domini de les dues llengües oficials. A partir d'ací, es poden conéixer altres llengües, sempre que hom pose els mitjans necessaris.

Les Trobades, que ens fan present un model òptim d'escola valenciana, també ens fan presents les persones que l'han fet possible. Dissortadament enguany hi haurà dues absències importants. Pep Bas, de La Marina Alta, i Empar Granell, de la Vall d'Albaida, mestres, amb majúscula, capdaventers en l'ensenyament en valencià, ens han deixat aquesta primavera. Eren amics estimats i ens entristeix la seua absència. Tenim no obstant el seu legat: les escoles en valencià i les Trobades, són, en gran part obra seua.