E
l llibret de Fuster "Qüestió de noms" va complir un dels seus objectius: donar a conéixer la multitud de noms per al País Valencià i la justificació per la seua preferència, però no ho va encertar si el que pretenia era convéncer a la totalitat de la població sobre la necessitat d'adoptar un únic nom.
Això no ho ha aconseguit ningú. Ni el mateix Emilio Attard quan s'inventà la nomenclatura asèptica, incolora i insípida de Comunitat Valenciana per tal que tots diguérem això i eliminàrem de les nostres boques País Valencià o Regne de València, les dos nomenclatures amb trellat i sentiment que encara arreplega el preàmbul de l'Estatut d'Autonomia del 2006 (també apareixia en la versió del 1982). Ningú diu Comunitat Valenciana amb una mica de sentiment. Es diu per oficialitat, i en això el Partit Popular ha fet més seu el nom. Este partit, valoracions a banda, sol acceptar en la seua pràctica tota la qüestió relacionada amb la simbologia i la nomenclatura oficial. I no li va massa malament fer-ho així, tot i que siga renunciant a sentiments i emocions més profunds.
Així les coses, el tema encara és complica més. I ho veiem constantment, sobretot quan algú connecta una cadena de televisió estatal i parlen de València, vaja del País Valencià, antic Regne de València, la regió constituïda per les províncies de Castelló, València i Alacant. Pensem, per exemple, quan donen notícies de l'oratge i diuen clarament per a referir-se al nostre territori que en el Levante, Levante espanyol, Región levantina, zona de Levante, etc. Això sí que implica realment una certa dosi de analfabetisme innat i adquirit. Què dirien si emeteren des de les Illes Balears. Ja no seríem això, sinó Ponent. En fi, qüestió de noms, de cultura, de no molt bones intencions, de manca de sentiments i de poc treball. Ens mereixem més respecte per part de la resta. En el centre, en Madrid, hi ha molt poc trellat. I el mal és que influïxen en la societat més que ningú. Per desgràcia. Ja ho deia Fuster: Qüestió de noms.
