La senyera et tragaràs!

columnadepaper@blogspot.comNo sé qui va dir que els actes més dignes requereixen mandra, tenir poca faena. Jo coneixia un personatge que li deien el senyor Pellicer i Senyera, perquè anava a tots els actes acompanyat d´una corbata, un pin, una enganxina o qualsevol motiu que simbolitzara la nació. Anava a tots els llocs, tenia poca faena. Però el nostre Molt Honorable president, Francisco Camps, en té molta, de faena. Està acusat de delictes molt greus per a permetre´s el luxe d´embolcallar-se amb la senyera que, en aquest país, és l´esport preferit dels qui no tenen res a fer ni a gestionar o, en tot cas, una mica més al nord, dels nacionalistes que s´han cregut perseguits, com Jordi Pujol en el famós afer de Banca Catalana.
En temps de l´etapa socialista al front de la Generalitat, jo tenia un amic que tramitava, de manera molt eficaç, la introducció del valencià en l´ensenyament. Alguns nacionalistes de senyera trobaven insuficient el seu treball i li deien: «Baltasar, la senyera et tragaràs». «I me la vaig tragar amb pal i tot», em va dir un dia. El cas de Camps, però, és totalment diferent, perquè, malgrat el seu discurs victimista i oportunista, li importa molt poc el país, la regió o el regne.
Ara mateix, el seu govern està treballant aplicadament per posar més obstacles a la recuperació del valencià. La Federació de Mares i Pares d´alumnes de València acusà, el mateix dia que Camps s´embolcallava amb la senyera, la Conselleria d´Educació d´eliminar el valencià de les aules i denuncià la falta de professors que hi ha als centres d´aquest país per a ensenyar-lo.
El govern de Camps acaba de fer una proposta de decret que, entre altres coses, prohibeix que s´impartisquen més de dues assignatures en valencià en els Programes d´Incorporació Progressiva. Mentrestant, com que el president no vol morir políticament, vol enganyar-nos una altra vegada agafant-se a la senyera. Quina barra! Si fóra tan bon catòlic com diu que és bon valencià, potser faria cas a sor Isabel de Villena: «Lo pecador qui es troba en dignitat de la qual no és digne, tement lo decaïment que justament mereix, acusant-lo la pròpia consciència, fuig sense ningú perseguir-lo».

columnadepaper@blogspot.com