E

ls mercats són eixos senyors sense rostre dels que parlàvem la setmana passada. Nom propi tampoc no en tenen, ja ho sabem. Tenen noms genèrics, com borsa (i els seus alimentadors com els plans de pensions), bancs, operacions transnacionals..., vés a saber!, tots ells formant part d'allò que ?diuen sistema financer (que alguns anomenen capitalisme-fem, i especulació financera). Doncs bé, els ciutadans senzills hauríem d'exigir que els senyors mercats s'identificaren amb noms i cognoms perquè ells són els principals causants de la crisi global que patim. Entretant, bo serà que ens informem sobre el seu funcionament i tots els aspectes relacionats amb l'economia global que ens domina, acudint a autors que des de la informació clara, el pensament obert i la mirada ètica, sàpi-guen explicar bé les coses a la gent senzilla. A internet n'hi ha moltes d'explicacions bones i didàctiques sobre el capitalisme financer i la crisi. Però, clar, també n'hi ha de confuses i dolentes. Jo recomane una faula que circula per google amb el títol "Deudas y burros" i uns vídeos de yuotube: "La crisis en cinco minutos" y "El origen de la crisis financiera. Explicaciones de la familia Plata". Pel que fa als llibres que tracten el tema, no sempre són fàcils de llegir per la gent senzilla. A mi m'agraden els que juntament amb l'explicació proposen coses a fer. Com un de Susan George: "Sus crisis, nuestras soluciones", publicat per Icaria. O un altre molt curtet publicat per Attac que, a més, pot baixar-se d'internet, que es diu "La crisis financiera. Guía para entenderla y explicar-la", escrit per Juan Torres López. I ben senzill i clar és el llibre d'Arcadi Oliveras publicat per Angle Editorial, "Aturem la crisi. Les perversions d'un sistema que podem canviar". I bé, mentre recomane lectures se m'acaba l'espai d'aquesta columna. No sé si en faré una altra titulada "Senyors mercats (3)". En qualsevol cas, bo serà estar a l'aguait, mirar les propostes dels autors esmentats i començar a aplicar-les. Entre altres, les que fan referència a la banca ètica, la de veritat, com "Triodos", "Fiare", "Oikocredi", "Coop 57" o "Acció solidària contra l'atur", sense oblidar les propostes que afavoreixen la sobirania alimentària i el consum responsable.