?

La història ha immortalitzat els miquelets com una milícia d'herois populars -molts d'ells voluntaris- que lluitaren pels drets, les llibertats i els signes d'identitat del Regne de València i la Corona d'Aragó, especialment durant la Guerra de Successió en la que Felip Vé trencà el somni de Jaume I. L'esperit d'aquells mítics guerrillers, deixant a banda el fusell i la violència, ben bé podria dir-se que l'han heretat l'escriptora de Benimodo Didín Puig i l'entitat cívica Escola Valenciana, que ahir van ser guardonats per la Societat Coral El Micalet amb el premis Miquelet d'Honor individual i col·lectiu, que rebran el 27 de novembre.

És cert que el guardó no s'anomena "miquelet" en memòria d'aquella milícia popular, sinó pel monument valencià més emblemàtic. No obstant, els perfils dels guanyadors d'aquesta edició recorden als vells guerrillers de la Corona d'Aragó. D'una banda, Didín Puig. El president d'El Micalet, Tonetxo Pardiñas, va afirmar ahir que amb el premi a aquesta "incombustible" dona del valencianisme es pretén "reconéixer tota una trajectòria dedicada a la cultura i al poble valencià, des dels seus anys a París fins el seu últim llibre", titulat Vaig a dir-te quatre coses.

Si a Didín Puig se li demana un resum de la seua trajectòria vital, ho té molt clar. ¿La meua trajectòria? "De Benimodo fins ací". Però si es rasca una mica, apareixen certes anècdotes reveladores. De menuda, ella era "la xiqueta que parlava en valencià" a la seua escola de la Gran Via de València. De jove, renuncià a estudiar Dret perquè li exigien fer tres mesos de Servei Social, cosa que comportava entrar a la Secció Femenina de Falange. "I per ahí jo no passava!", conta. Així que va agafar un tren i desembarcà a París. A la capital francesa va viure el Maig del 68 -ella sí-. Però també aprofità per estudiar Periodisme i divulgar allà la cultura en valencià. Gràcies a ella, Lluís Llach i Maria del Mar Bonet -i a punt estigué Ovidi Montllor- cantaren al teatre Olympia.

"Capilla lateral" del valencianisme

Després, en la Transició, Didín Puig tornà a València per a convertir sa casa de Benimodo -com conta Emili Piera- en una capilla lateral per als pelegrins del valencianisme que tenien la meca en la casa de Fuster a Sueca. Eren anys en què Didín veïa, "amb l'ànima als peus", l'avanç del blaverisme mentre els intel·lectuals del Micalet "discutien, fora de la realitat, si la capital dels Països Catalans havia de ser Tortosa o Tarragona". Després, Puig treballà a la TVE d'Aitana i a Canal 9, i va fer possible l'arribada del diari Avui a la Comunitat Valenciana.

D'Escola Valenciana calen poques presentacions. El president de la Societat Coral El Micalet justificà el guardó a la federació d'escoles en valencià per la seua "capacitat de mobilitzar any rere any a centenars de milers de persones" en les Trobades i per "saber defensar, des de València i les comarques, els atacs a la llengua i la cultura". "No és pel seu 25 aniversari", precisà Pardiñas.

"Vertebrar més la societat civil"

El president d'Escola Valenciana, Diego Gómez, present a l'acte en què s'anunciaren els dos guardons, va agraïr el premi i exhortà a "vertebrar molt més la societat civil valenciana" i fer més palesa "la participació en l'àmbit cultural, educatiu i altres àmbits de decisió". Com a bons miquelets, ambdós lamentaren l'estat actual del valencià i dels seus referents identitaris com a poble. "Es va lluitar molt més que per a quedar-nos on estem", diu Didín Puig. "Hi ha més gent alfabetitzada en valencià que mai, però s'ha perdut en fidelitat lingüística i ús social", agrega Gómez. Tanmateix, creuen que la batalla no s'ha acabat. Que encara és possible "un pla de xoc", en paraules de Gómez, que restituïsca la dignitat de tot allò pel que tant han treballat: pel llegat dels temibles miquelets.