Manuel Civera

Vicent Josep Escartí

a
Manuel Civera li va tocar viure la Guerra del Francés i l'agitació política d'aquells anys, que són, també, els del periodisme primerenc. Civera hi va col·laborar, amb escrits ben interessants, de caire popularista: col·loquis. Uns papers que, crítics amb el poder, varen córrer de vegades de manera anònima. Altres voltes, amb el nom de l'autor, que era conegut com el Semolero, o el Fideuero, perquè posseïa una botiga al Mercat de València. Tanmateix, de Manuel Civera, ara com ara, es coneix ben poc. Només el just per saber que, tot i el seu origen popular -que es pot veure clarament en els sobrenoms amb què era conegut, a causa del seu ofici popular-, arribà ser regidor lliberal de l'ajuntament del Cap i Casal del regne, entre el 1820 i el 1821, data en què, precisament, reuní i prologà part de la seua obra, en un volumet d'interés innegable. Ara bé: per damunt de les dades purament biogràfiques, molt més interessant resulta el fet que Civera fos el creador de Saro Perrengue i el Doctor Cudol. El primer, un carreter de Godella, representava el poble, un poble poc il·lustrat; el segon, advocat de València, seria l'encarregat de transmetre la ideologia que convenia a Civera i a les seues idees liberals i constitucionalistes, d'acord amb el moment polític. A les Conversacions que redactà, els personatges es mostren patriòtics i antifrancesos, en un primer moment, i constitucionalistes en una segona època. Civera, al pròleg redactat el 1820, explica que "determine escriure en llengua valenciana estes conversacions per a que se instruïxquen en lo nou sistema constitucional y penetren la utilitat y benefici" que esperava que tingués sobre el poble. I l'ús de la llengua que li era pròpia i natural al poble de València sembla indefugible: per fer proselitisme de les idees constitucionals, li calia trobar-se ben pròxim als sentiments populars i, doncs, usar-ne la llengua majoritària. Més encara, perquè també ho feien altres autors d'idees conservadores, i que igualment pretenien i buscaven el favor popular, com ara el també col·loquier mossén Vicent M. Branchat.