La fusió de les caixes

Josep Lluís Doménech

Accepte d'entrada que no sóc expert en economia, perquè clar no entenc, ni compartisc, clar, les fusions que s'estan fent per part de les diverses caixes d'estalvi. En especial em referisc a les dos entitats valencianes principals, la CAM (Caja de Ahorros del Mediterráneo) i Bancaixa. A partir del moment que es fa públic que definitivament no es fusionen i que Bancaixa es fusiona amb Caja Madrid, i que la CAM pot arribar a un acord amb Cajastur ja no entenc res.
De sempre he pensat en una gran Caixa valenciana que unificara una filosofia comuna on la vertebració del País Valencià fóra un dels seus objectius principals. Però resulta que no es parla en eixos termes per part dels economistes i dels polítics que dominen la situació. No ho entenc. Amb una bona gestió i amb objectius de valenciania comuns es poden fer moltes coses en el terreny econòmic en benefici de la ciutadania. Sempre ho he somniat d'eixat manera i, fins i tot, he sentit a gent que sí que és experta en economia que eixa era una bona opció. No ho entenc, ni crec que molta gent ho acabe d'entendre. De moment només es parla de pèrdua d'oficines i de llocs de treball. ¿A qui beneficia això?
Una qüestió és ben segura. Les persones que han pres la decisió, que sembla més de tipus polític que una altra cosa, hauran de respondre a totes les preguntes que ara ens formulem. Hauran d'explicar, i fer-ho molt bé, els motius de la decisió, els canvis que vagen a produir-se, el nivell de valenciania que tindrà la nova entitat tant en el seu nom com en els objectius i obres socials que duga a terme. Fins ara tot s'entenia prou bé. A partir d'ara comença un moment de molts interrogants que qui tinga l'obligació haurà d'aclarir. Però, siga quina siga la resposta, caldrà tindre molt en compte que molta gent no ens conformem en què se'ns diga que els beneficis econòmics per a l'entitat es preveuen majors que amb una altra operació. Hi ha unes qüestions que tenen relació amb el sentiment de poble, de millora com a col·lectiu en el sentit social, històric, cultural i d'altres aspectes que sempre les veiem com a prioritàries, i ara amb l'operació realitzada senzillament no apareixen, no són visibles, no es veuen. Més avant, ja vorem.