Potser semble increïble que el Llibre dels Fets de Jaume I estiga traduït al japonés i que l´obra de Joan Fuster encara no tinguera una versió francesa. Sí que hi havia traduccions a l´anglés, italià i castellà del pensador de Sueca. Però és ara quan Fuster es llança —o millor dit: el llancen— al mercat francés amb una traducció del seu Diccionari per a ociosos. Ho fan, diuen, per a divulgar a escala internacional l´obra d´un clàssic modern valencià. No obstant (i veïent el preu de 20 euros que costa el llibre), tal volta Fuster no es callaria allò que recull el seu Diccionari per a ociosos: «No entenc aquells qui diuen que menyspreen els diners. Costen tant de guanyar!». O potser un altre aforisme recollit al llibre: «No hi ha cap servilisme que sigui desinteressat». Així de corrosiu i fusterià (que potser és dir el mateix) es mostra Joan Fuster al seu assaig més conegut després de la bíblia nacionalista de Nosaltres, els valencians.
El Dictionnaire a l´usage des oisits acaba de ser publicat per l´editorial francesa Éditions Anacharsis (Toulouse), i distribuïda a tota França i a la francofonia per Les Belles Lettres. El traductor al francés ha sigut Jean-Marie Barberà, professor emèrit de la Université de Provence i traductor també del Tirant lo Blanc a la llengua de Montaigne. El llibre compta amb un avant-propos del professor de la Universitat Jaume I Vicent Salvador, i un préface de Dominique Maingeneau, professor de la Université de Paris Est-Créteil.
Destaca, a la sobrecoberta del llibre, la descripció que es fa de Joan Fuster: «Poeta i assagista valencià, va ser un polígraf magistral que consagrà la seua vida a una obra literària i filosòfica sense equivalent, majoritàriament realitzada a l´ombra de la nit franquista, i fins ara completament ignorada a França». Així doncs, també ignoraran al país veí l´Epitafi que Joan Fuster (mort en 1992) deixà escrit al seu Diccionari per a ociosos: «Ací jau/j f/va morir/com va viure/sense ganes». O aquella reivindicació que fa al llibre sobre el Cinisme: «En el fons, allò que anomenem "cinisme" no és sinó l´antídot de la hipocresia. La figura simètricament oposada al "cínic" no és el "virtuós", ni tan sols el "purità": és el "fariseu"». Amb aquest estil descarnat i provocador està escrit l´assaig de Joan Fuster més conegut fora de València i que, sota l´aparença d´un diccionari fictici, reflexiona al voltant de l´amor, la bellesa, la barbaritat, el nacionalisme, la novel·la o el sexe.
En l´edició francesa del Diccionari per a ociosos han col·laborat, a més de l´Institut Virtual Internacional de Traducció de la Universitat d´Alacant, l´Acadèmia Valenciana de la Llengua, el Instituto Cervantes, el Projecte Digicotracam, l´Ajuntament de la Nucia i la seu universitària de la Nucia. Ha sigut, afirmen els impulsors, «una unió d´esforços i institucions per a la millora del coneixement i difusió exterior dels clàssics valencians». I Joan Fuster ja ho és.
