Cardenal Borja

La vinguda del cardenal Roderic de Borja al cap i casal del regne, com a legat a latere Christi, el 1472, fou l´esdeveniment més important d´aquell any. La ciutat, acostumada a les visites règies i de personatges de l´església –hi havia estat el papa Benet XIII, fins i tot-, en aquest cas unia dues coses: per una part, acollia el seu bisbe –nomenat pel seu oncle, Calixt III-, que venia de Roma, i per una altra, rebia un home de qui esperava actuacions polítiques que interessaven prou els valencians del moment, com ara la validació del matrimoni entre els qui després el mateix Roderic, ja papa, anomenaria «reis Catòlics». De fet, es tractava de solventar el problema dinàstic castellà entre els partidaris d´Isabel i els de Joana, la Beltraneja, però calia tenir en compte, també, al príncep Ferran d´Aragó, ja rei de Sicília. D´altra banda, Joan II d´Aragó es trobava en guerra contra els catalans, i també s´esperava que actuàs de mitjancer entre les parts. Encara, el cardenal Borja venia per recaptar diners per a la croada contra els turcs, que era un vell somni del seu oncle, Calixt III. A més, si tot això no era suficient, Roderic era de Xàtiva, i, encara, nebot del primer papa del país; i amb ell la ciutat feia temps que mantenia relació a través d´ambaixadors i d´epístoles. Aquella visita va convulsionar la vida urbana durant un cert temps, com abans ja ho havien fet les vingudes de reis i d´altres grans senyors, i també, com ho havien fet i ho farien, encara, els diversos esdeveniments relacionats amb els Borja i la seua carrera ascendent dins l´Església romana. Per això, a més de les celebracions estrictament familiars o privades del cardenal, a la ciutat hi hagué diverses manifestacions festívoles, de les quals ens han arribat testimonis escrits en diversos llibres de memòries, perquè el pas de Roderic de Borja per València degué ser impactant. Melcior Miralles, poc afecte als Borja, fou l´autor del Dietari del capella d´Alfons el Magnànim, i allà ens deixà un relat de la visita cardenalícia que recull les seues impressions diàries, quasi bé. Anotà dades directes i acolorides que es fan de llegir i que contenen detalls sucosos i reflexions certament impagables. Algunes, fent crítica del poder i de les seues manifestacions socials. Pobre Miralles, si pogués veure els nostres temps!

vicent.j.escarti@uv.es