«A Blasco Ibáñez li agradaria vore com preservem la perxa»

PACO CERDÀ VALÈNCIA Es tracta d´una contrarrellotge en la que una vintena de participants lluiten per recórrer 250 metres, en el menor temps possible, damunt d´una barca de vint-i-un pams impulsada per la clàssica perxa: una branca de xop o de canya índia que du en l´extrem una forqueta feta de fusta de taronger. Vicent ha guanyat en dos edicions. Les mateixes que el seu germà José Ramón, que té el rècord en 1´41´´. Demà, a banda del desempat familiar, al Port de Silla es tornarà a reviscolar una tradició de l´Albufera.

­­
­Vicent Mulet, campió del món de perxa…
Xe, quin luxe!
D´on li ve la tradició de perxar?
El meu iaio Vicent era motorista, un dels encarregats dels motors que controlaven el nivell de l´aigua que ofegava els arrossars. Li agradava molt caçar i pescar a l´Albufera, sempre en barca de perxa. El meu germà i jo, ja des de menuts, anàvem sempre amb ell davant de la barqueta. I després amb mon pare… Per això ho portem dins.
Perxar era abans una necessitat per poder moure´s per l´Albufera. Ara s´ha convertit en competició.
I, sobretot, en tradició. Però jo encara vaig a perxa per a caçar i pescar a l´Albufera, i trasllade també a perxa a alguns caçadors, perquè hi ha certs llocs on no es pot arribar amb barca de motor.
Aquesta no és l´única tradició que vosté practica…
No. Jo sóc valencià, i el tir i arrossegament em té loquet. El divendres, de fet, competiré amb els cavalls en Silla i després me n´aniré al desafiament de perxadors. Després, entre gener i març, tots els caps de setmana enganxem 10 ó 12 cavalls a un carro i anem als Sant Antonis de cada poble: València, Silla, Picassent, Alcàsser…
No és freqüent trobar un jove així. Per què les noves generacions es desentenen de les velles tradicions?
Perquè la gent jove no vol obligacions ni perdre el temps. I tot açò requereix molt de temps: donar de menjar als animals, netejar-los, entrenar-los 4 ó 5 hores diàries… Tot això és faena.
En la «contrarrellotge» de demà el màxim rival serà el seu germà.
Sí, el desafiament ja s´ha convertit en un enfrontament familiar. Ell em guanya en l´escopeta, i en la perxa estem més igualats. Els dos estem desitjant que arribe la competició: ú per a revalidar el títol, i l´altre per a traure´s l´espineta. Ens passem l´any parlant i rient-nos d´açò.
Entrenen durant l´any?
De forma esporàdica.
Quina és la clau per a perxar bé?
Tindre molta força en els braços i saber on fiques la perxa, cosa que no saben tots. També has de saber dominar les corrents d´aigua, adaptar-te al vent i tindre en compte si hi ha molt o poc de fang per a estacar la perxa més o menys. Però, per damunt de tot, s´ha de nàixer i portar-ho dins.
Què pensaria Blasco Ibáñez si vos vera perxar per l´Albufera en el 2010?
Li semblaria molt bonic que la gent jove encara lluite per preservar tradicions valencianes com la perxa.
I si qui alçara el cap fóra el iaio Vicent?
Estaria molt orgullós de nosaltres, igual que ho està mon pare. Mira: quan vaig a casa i li porte el trofeu de primer classificat en el concurs de perxadors, mon pare es posa més content que unes castanyoles.