El túnel

La catàstrofe del festival Loveparade a Duisburg, recent encara l´allau mortal de la nit de sant Joan a Castelldefels, va tindre lloc en un túnel. La mort en claustrofòbia multitudinària s´erigeix com un contrapunt demolidor de la massiva recerca de la màgia antropològica de la nit de sant Joan, o de l´«amor» com a concepte titular de la reunió musical internacionalista a Alemanya. I, tal com cauran en oblit lamentable les circumstàncies ferotges d´aquell i altres túnels insaciables, la placidesa de l´estiu s´haurà engolit els peatges d´aquestes celebracions cosmopolites del plaer davall l´excusa universal de la música.
Els festivals d´estiu, tant en els formats indiscriminats com en els més sedentaris –burgesos o democràtics- constitueixen la més formidable manifestació del que es pot anomenar «vida en directe», és a dir, de resistència contra el predomini ja habitual de l´«existència virtual», tancada en el consum tecnològic, solipsista i allunyat de la resta de la naturalesa vegetal i humana.
Els riscos de les aglomeracions poden ser terribles. Però resulta molt decebedor que afecten més les manifestacions hedonistes vinculades a la música, perquè aquestes reunions no conceben la vida com un túnel, sinó com un espai obert, compartit, i sotmés a l´aventura i l´ideal. Encara que comparteixen vitalisme amb altres gregarismes, com els dels esports multitudinaris, en les reunions musicals cíviques hi ha potser l´antídot més evident contra altres aglomeracions, basades en la concepció de la vida com un túnel controlat o dissuasori: les militars, i altres organitzacions d´uniforme físic o mental.
Per ací prop i d´estiu, Benicàssim té aquestes ocasions de creença en formes col·lectives de llibertat. Com, per cert, Borriana o Benidorm. Però, sobretot, acaba de passar l´Aplec de la comarca dels Ports, un festival incomparable, celebrat enguany a Vilafranca. No hi ha passat res de mortal. La premsa no n´ha dit quasi res (¿per això?), ni de la festa mateixa, ni del túnel del qual vol eixir aquella festa: el de la supervivència d´aquella i totes les comarques del País interior. Aquest i tants altres túnels històrics semblen evocar encara més cruament el túnel injust dels joves de la música, de sant Joan i de l´amor.

meseguer@fil.uji.es