R

ecentment ens ha deixat José Antonio Labordeta, persona polifacètica i molt admirada per la seua coherència i integritat. Labordeta ha estat sempre un home coherent amb les seues idees en defensa dels valors democràtics i de respecte i admiració per la seua terra: Aragó. Quan la comunitat aragonesa està mancada des de fa segles de persones que la defensen i la posen de relleu, el cantautor va ser u d'ells a fer-ho. Potser siga conegut sobretot per les cançons que cantava des del principi dels anys setanta, en uns moments difícils on els qui reivindicaven llibertats, com feia ell, se situaven en una situació molt compromesa. Però, a més, era professor d'institut de Geografia i Història, una faceta molt important en la seua vida i que li feia estudiar en profunditat la geografia, els costums, les tradicions i els pobles del territori que li era més pròxim. La seua coneixença sobre el tema la va demostrar en diverses manifestacions, però especialment quan va fer de presentador en els anys noranta, gràcies al programa de Televisión Española Un país en la mochila, una sèrie de reportatges mitjançant els quals l'escriptor, cantautor i polític mostrava aspectes íntims i poc coneguts de diferents pobles d'Espanya.

També fou Labordeta una persona que el va portar a establir compromisos polítics. Pertanyia a la Chunta Aragonesista (CHA), formació que va representar en el parlament autonòmic d'Aragó i en el Congrés dels Diputats, en este últim lloc per espai de dos legislatures. És molt recordat per les seues intervencions incisives, clares i sinceres. Se li recorda molt pel dia en què, merescudament, va enviar literalment "a la mierda" als diputats del grup popular.

Una gran persona que va fer de la seua vida un cúmul de treball constant en els diversos vessants que ell molt bé coneixia, ja que també va ser un bon escriptor que ens ha deixat diverses obres, entre altres Un beduino en el Congreso de los Diputados, on relata les seues experiències durant els huit anys en què fou diputat estatal.