El geògraf, escriptor i professor de la Universitat de València, Josep Vicent Boira ho té clar, ni els catalans poden progressar sense la col·laboració dels mercats adjacents, ni tampoc els valencians es poden desentendre d'un motor econòmic com és Catalunya. Eixa és una de les principals reflexions que s'extrauen del llibre La Commonwealth catalanovalenciana, el seu últim llibre sobre teoria econòmica que presenta el proper dijous a la Nau de la Universitat de València i que organitza la Fundació Valencianista i Demòcrata Josep Lluís Blasco. A l'acte, que començarà a les 19.30 hores, acudirà l'autor del llibre, que ha sigut premi Trias Fargas de la Fundació Catdem, i el periodista Enric Juliana.
El llibre fa un repàs per la història comuna de catalans i valencians i remunta a l'època de Jaume I fins al 1714, amb gestes comunes d'un "imperi" econòmic, marítim, polític, artístic i cultural que es desintegra poc a poc a causa del centralisme del nou Estat espanyol.
Segons reflectix, a partir de la Renaixença reviscola un enyor pel passat "imperial", que provoca algunes reaccions positives per a instaurar les relacions passades. Durant el segle XX, Catalunya i el País València, juntament amb les Illes Balears, comencen a teixir relacions econòmiques conjuntes i actuen com una mena de Commonwealth sense un acord fundacional ni teoria que la sustente, però seguix fil per randa, les característiques de la corporació britànica: interessos comuns en el record d'un temps polític compartit, ambició de creació comuna de riquesa o un espai "natural" de relacions productives.
El que Maragall va proposar com l'Euroregió és l'ultim intent per consolidar unes relacions entre tres de les zones d'Espanya amb més pes econòmic i demogràfic. Esta fita que volia impulsar l'ex president català pretenia l'accés a fons europeus per a teixir una xarxa econòmica entre els diferents territoris. Boira ho té clar: "Els empresaris valencians saben que l'anticatalanisme no és un bon negoci".
