Farà ja una trentena d'anys que vaig llegir -potser en un llibre del sociòleg Aracil o en un del comunicador Serrano, o en un prospecte publicitari- que la noció de "límit", si es passa per la Matemàtica, desemboca en la següent idea: el "límit" és allà on és capaç d'arribar un assumpte, un procés, un país, un dia, o tu mateix.
La idea ajuda a interpretar que, en la vida, quan més roïns hi ha, o més ingenus, les coses no funcionen més bé. I ve ara al cas, a l'inici d'una sèrie il·limitada de mesos electorals, en què, entre ensurts tètrics i gasetilles amables, els diaris oferiran llances o coixins verbals recreatius sobre expectatives, possibilitats, decepcions etc..., vinculades a festivals numèrics d'enquestes, percentatges, tendències...
La conversió de la vida pública en una calculadora pot resultar un avorriment inhòspit. Així, ¿l'empat de Gómez sobre Jiménez a Madrid representa la victòria del descobriment, o els seus límits a l'hora de la veritat electoral? I encara hi ha percentatges que no pareixen empats, però ho són de manera aclaparadora, com la franja del quaranta-i-tants: la de la majoria de derrotats en les primàries socialistes valencianes. I la de l'oposició a les eleccions de Venezuela. I, per ara, la de la candidata de Lula al Brasil. I el regal que li donen les enquestes visionàries a l'impacient PP d'Espanya.
I sobretot, hi ha quantitats que, ínfimes i tot, resulten victorioses. La Unió Europea ha imposat condicions econòmiques de ferro a Zapatero, però ha aplaudit la barbaritat social de Sarkozy contra els gitanos romanesos i búlgars. I Israel considera que uns centenars més de vivendes en territoris ocupats a Palestina no han d'impedir la continuïtat de les negociacions perquè deixen d'assentar-se més vivendes en territoris ocupats a Palestina. I el pròxim dia 11, entre la Comunitat Valenciana i la Hispanidad, no serà pont, però serà pont.
Això indica que els números no canten, i ni la Matemàtica pot disfressar que, en tota utilització social dels límits, la victòria és la de qui diu: "fins ací podíem arribar", o "la llibertat comença on acaba la de l'altre" o, senzillament, "les coses tenen un límit", i és capaç d'actuar en conseqüència. Tots els altres, guanyadors o perdedors, perden sempre.
