Amb motiu del centenari del seu naixement, a Miguel Hernández se li està fent algun homenatge -pocs per als que es mereix l'autor de Nanas de la cebolla-, però si ho comparem amb els anys en què era una persona forçadament oblidada ens podem mostrar satisfets els amants de la seua poesia i de la seua obra completa en uns altres gèneres literaris, com ara l'assaig i el periodisme. El bo del cas és que, segons conten les cròniques, el 16 de setembre, en el Club Información d'Alacant, es va inaugurar una exposició de dibuixos de l'artista Pepe Azorín, que romandrà oberta al públic fins el 10 d'octubre. Com es té acostumats l'artista, es tracta de dibuixos de gran tamany, ben destacats, on predominen representacions de formes orgàniques vegetals o animals.
El pintor va anunciar, en presència dels assistents, entre els que estava Lucía Izquierdo, nora de Miguel Hernández, que una de les obres, l'anomenada com Atada, serà cedida a la família del poeta per tal que siga exposada en la futura seu d'Elx de la seua fundació. És important indicar que els extraordinaris quadres de la mostra, realitzats per un Pepe Azorín en la seua plenitud, segons va comentar ell mateix, no fan referència a cap poema concret, sinó a la totalitat de l'obra del poeta, a la falta de llibertat, a la mort, a les mans que treballen i a les arrels. El catàleg de l'exposició és senzill, però complet. Els textos són d'Emili Soler. Ens relata els seus encontres, des del primer quan era un adolescent, amb l'obra del poeta oriolà, i fa uns comentaris al·lusius al treball que ha dut a terme Azorín en esta exposició-homenatge. S'arrepleguen algunes de les obras que apareixen en l'exposició, i tal com es pot contemplar ressalten per la seua força. Vore la mostra et fa pensar que Miguel Hernández era un gran poeta que es mereixia este tribut artístic, però també penses que Pepe Azorín és un gran dibuixant i escultor que es mereix haver fet els quadres que ha fet dedicant-los al recordat i admirat escriptor d'Oriola.
