J
a la retòrica antiga -venerable i poc conegut instrument per a procedir per la vida- ja relacionava molt qualsevol acte de comunicació lingüística amb suposicions, sobreentesos, intencions i, en definitiva, manipulacions i conseqüències per al destinatari de la dita comunicació. Figures i hàbits com l'al·lusió i la reticència o, fins i tot, les grans capacitats de la metàfora, la hipèrbole o la paradoxa, són una de les més dignes capacitats de l'espècie humana.
Parlarem ací de l'al·lusió i la reticència, a redós d'una recent pàgina de diari, una qualsevol de la secció titulada "Comunidad Valenciana" (concepte que no deixa de ser una al·lusió impressionant si se la relaciona, com passa des de fa mesos i en el cas concret d'ara, sobretot amb aquella altra al·lusió o reticència que, per a entendre'ns o no, anomenem "corrupció").
La citada pàgina casual especificava que una fundació "Cultural y de Estudios Sociales" havia comprat dos pisos, un d'ells en un carrer del poeta Ausiàs March, i que els diners els havia guardat en una oficina bancària d'una avinguda rei En Jaume. Els tals diners es completaven amb uns altres, molts, destinats a l'empresa informàtica Arcmed. Un altre tema evocat per tota la pàgina era Nicaragua, i de fet, una altra fundació amiga de l'assumpte, s'anomenava Entre Pueblos.
Prompte es comprén de l'al·ludit teixit social -i la trama econòmica descomunal que l'acompanya- que comprava pisos per a fer Cultura i Estudis Socials, i per això els compra al carrer del màxim poeta valencià, i guarda els diners al carrer del primer rei dels valencians. I fins i tot, la informàtica duu la marca estratègica valenciana Arc Mediterrani, però sense renunciar a la projecció universal i solidària, entre pobles com el sofrit i germà de Nicaragua -per cert, potser eixia també eixa catàstrofe anomenada Haití.
Era tal la capacitat al·lusiva -i elusiva i elididora- de la contalla que, potser contenia l'enèsima manifestació de la presumpció d'imbecil·litat de la societat valenciana. De tu, vaja. I, per si remotament fóra així, no perquè lliges la columna, sinó, sobretot, si votes la maquinària política que viu de tal enèsima manifestació canalla d'una digna figura retòrica.
