Escándalo en palacio és el títol que retorna als escenaris a Pedro Ruiz, i en el que mostra la seua cara més provocadora, utilitzant l'art, la música, la comunicació i el text escrit per a connectar amb el públic.

En aquesta obra, interpreta al president d'un país imaginari que veu com la seua privacitat conjugal es veu envaïda pels mitjans de comunicació, al ser emeses unes imatges més que íntimes amb la seua esposa, una jove model , anteriors a celebrar-se el matrimoni. Pedro Ruiz només es basa en models mínimament recognoscibles per a provocar un debat sobre el dret a la informació mal entés, o sobredimensionat, que se solapa i fins i tot, sobrepassa, el dret a la intimitatÉPerò també la utilització (o explotació) d'aquest dret per a ocultar vicis, faltes i inseguretats, disfressant-los d'intimitat i escapant, amb això, d'assumir l'aspecte públic d'algú que viu de la seua imatge i de com la valore la gentÉ

Dilemes morals, ètics i socials

Dilemes morals, ètics i socials, en defintiva, però tractats d'una manera que no justifica, ni ataca , ni es decanta a favor de ningú. Al cap i a la fi, l'espectador de l'obra acabarà sent, en realitat, un més d'aqueixos espectadors de televisió o lectors de premsa o oïdores de ràdio, que es veuen atrets, diàriament, per l'imant de la curiositat i decideixen seguir, pas a pas i al detall, aquestes històries de poder, luxúria i xafardeig.

Pedro Ruiz assenyala sobre l'obra que "quan vaig triar el tema de la comèdia vaig pensar en la proximitat dels personatges a la nostra realitat, a la realitat mediàtica que vivim que quasi és el mateix, em servirà de fàcil aproximació a qualsevol tipus d'espectador".