Les lioneses

 

Lluís Meseguer

Fa molts anys, una nit tèbia i humida de tardor, a Barcelona, en un pis espaiós del carrer Girona, número 62, es produí el fet següent: un grup d'estudiants valencians, que administrava la vida entre les aules de la Universitat, la sala Zeleste i altres locals de naturalesa especial, havia convidat dos professors. Convidar, en aquella tessitura, volia dir compartir el soparet minso que l'economia de subsistència permetia, i després engegar la capacitat verbal, la il·lusió ideològica i la passió pel coneixement, en una conversa que no tindria final fins que s'hi haguera arreglat la llengua, el país i el món sencer.
La comesa no era fàcil. Així, per exemple, calia aclarir definitivament com cal usar les preposicions "per" i "per a"; o també, quines alternatives donar a l'ús de "lo", tan estés en la llengua... I així tot. Com que els estudiants érem valencians -Lluís Gimeno, Josep Palomero, Doménec Marçà, el meu germà Joaquinito, els meus cosins Àngel i Joan Querol, tots actualment funcionaris del ram de la lletra amb més de tres dècades d'exercici-, calia sobretot aclarir, per al progrés de la llengua i del país, què hi pintàvem nosaltres. De moment, allí estàvem, immigrants forçats, perquè a la universitat valenciana la llengua i la filologia quasi no existien, i suposant que el futur esperava el nostre retorn laboral per a complir la lluminosa finalitat de la reunió nocturna: arreglar-ho tot.
Poc a poc, la conversa mateixa demostrava la inexorable dificultat humana -i valenciana- d'arreglar res, mai i enlloc, i cadascú va anar-hi afegint les intimitats biogràfiques, els records, tot allò que la música i la tardor de Barcelona hi hauria inspirat a qualsevol jove amb vida dura i animació inesgotable.
Els dos convidats van escoltar molt, van ensenyar molt, i -vet ací el detall fulgurant i feliç- no van tocar ni una de les quatre dotzenes de lioneses que havien dut al sopar, i veien colar per les goles entusiastes dels joves famolencs. Un dels dos era el més versat en sintaxi, qui millor n'ha ensenyat, un dels mestres de referència -i més cordial i savi: inoblidable- per a la vida de la llengua, i del llenguatge humà. Joan Solà, de les terres de Lleida. Del ram de la lletra. Va faltar ahir.

  HEMEROTECA

Redes sociales

  LA SELECCIÓN DE LOS LECTORES
 LO ÚLTIMO
 LO MÁS LEÍDO
 LO MÁS VOTADO
Levante-emv.com y Levante-EMV son un producto de Editorial Prensa Ibérica
Queda terminantemente prohibida la reproducción total o parcial de los contenidos ofrecidos a través de este medio, salvo autorización expresa de Levante-emv.com. Así mismo, queda prohibida toda reproducción a los efectos del artículo 32.1, párrafo segundo, Ley 23/2006 de la Propiedad intelectual.
 


  Aviso legal
  
  
Otros medios del grupo Editorial Prensa Ibérica
Diari de Girona  | Diario de Ibiza  | Diario de Mallorca | El Diari  | Empordà  | Faro de Vigo  | Información  | La Opinión A Coruña  |  La Opinión de Granada  |  La Opinión de Málaga  | La Opinión de Murcia  | La Opinión de Tenerife  | La Opinión de Zamora  | La Provincia  |  La Nueva España  | Mallorca Zeitung  | Regió 7  | Superdeporte  | The Adelaide Review  | 97.7 La Radio  | Blog Mis-Recetas  | Euroresidentes  | Lotería de Navidad | Oscars | Premios Goya