El gener valencià té dos cares tan definides com oposades. Les té en la mitologia i també en la realitat. El nom del primer mes de l´any prové del déu romà Janus, representat amb dos rostres que miren en direccions oposades: una veu cap al passat i l´altra avista el futur. Per això Janus era el déu dels començaments i dels finals; per això se l´invocava en l´obertura de l´any; i per això el mes actual —el primer de l´any— es diu january, janvier o gener.

Però més enllà de piruetes etimo-mitològiques, gener s´ha tornat un mes bicèfal en la realitat. Una cara, la primera i dominant, mira els excessos d´Any Nou i el torrent consumista que comença en Reis, amb aquelles cues compradores tan poc màgiques, i que es prorroga en les rebaixes, amb portes atestades de consumidors alienats. L´altra cara de gener, més modesta i ancestral, mira a les tradicions d´un passat que, tot i que en l´actualitat sol ser oblidat, folkloritzat o banalitzat, aquesta trentena l´ha sabut mantindre i reinventar. I així ho tornarà a demostrar el poble el 17 de gener, festa de Sant Antoni.

Dels sants de gener, Sant Antoni és el primer. Sant Antoni Abat, o millor del porquet, era un monjo egipci del segle III que va fundar el moviment eremític. Després de repartir els seus béns als 19 anys i deixar sa casa, combinà la solitud i la gana amb la dura feina i la caritat, sobretot amb els animals. Es diu que va ser durant una estada a Barcelona quan a l´anacoreta de Sant Antoni se li va acostar una truja perquè curara el seu porquet, coix i cec. El sant obrà el miracle i sanà el porquet. La mare porca (o la seua cria, segons una altra versió), en senyal d´agraïment, mai més s´apartà del costat del sant i, fins i tot, li va donar sepultura.

Seguint una llarga tradició, molts xiquets encara hui s´encomanen a ell i porten a la seua benedicció pública les mascotes domèstiques: hamsters, iguanes, peixos, lloros o fox terriers. Abans, la cosa era menys exòtica. Amb la majoria de corrals plens d´animals de profit, Sant Antoni cotitzava més alt. ¿Què queda d´aquella societat rural animalitzada? L´emotiu record dels majors —la malenconia i el temps relativitzen les velles incomoditats— i el refranyer popular: a l´ase i al mul, la càrrega al cul; al burro vell, poc verd; el matxo manso mata el seu amo; a burra que crie, no li digues arre; amic i cavall, no els canses mai; els polls de gener van amb la lloca al galliner; any acabat, porc engreixat; a l´ocellet no li toques el niuet; el colom menja plata i caga plom; gener florit, abellar ric; allò més ben guardat, s´ho menja un gat, més encara si és gat de gener, ratoner i mioler.

Aquells eren els animals d´abans i per ells s´entonava el vell goig: Sant Antoni venerat / com modèlic confessor; / aparteu-nos del pecat / sent-nos bon protector. Puix de segles, nostra terra / us venera amb fe constant / allunyeu pestes i guerra, / salveu el vell i l´infant, / i l´animaló domat / salveu de tota dolor. Els animals han canviat, però el sant segueix sent el mateix. I a casa nostra encara conserva aparellat el ritus del foc. Les tradicionals fogueres, encapçalades per la de Canals, encendran la nit valenciana del pròxim cap de setmana. A més del foc —que sembla que Prometeu furtà als déus per a donar-los-el al poble de les falles i fogueres, de les mascletaes, castells i traques— també apareixeran en alguna de les santantonaes castellonenques (imprescindibles les de Forcall i Vilanova d´Alcolea) els dimonis, que en el seu dia asetjaren a Sant Antoni.

«Pel gener, no sigues matiner»

En coherència, bé pot dir-se que per Sant Antoni fa un fred del dimoni. I entre Sant Antoni (dia 17 ) i Sant Sebastià (20), més fred que entre tot l´any fa. Per això, llaurador, pel gener no sigues matiner, perquè és un mes malfaener i poca faena es pot fer. El camp s´endinsa més encara en la seua letargia i quasi res pot esperar-se d´ell, llevat de les faves a fer per Sant Sever (11). En el primer mes de l´any cal conformar-se amb la clemència del cel. De les tronades de gener, res de bo en ve, i si massa sol fa, ni palla ni gra. Per contra, l´aigua de gener, per tot el camp va bé, ja que omple la bóta, la gerra i el graner. I, a més, si pel gener plou, es desperta el caragol.

Amb tot, com que el llaurador sap més per vell que per llaurador, tampoc ha d´esperar massa de la maleïda terra i ja pot anar aclamant-se al del porquet amb la crua realitat: Sant Antoni, Sant Antoni, una cosa et vull dir: que els pobres planten la vinya i els rics es beuen el vi. Perquè, es mire per la cara que es vulga, la del passat o la del futur, de gener a gener, el diner és del banquer.

I per desgràcia, refranys i geners són vertaders.