El 13 de gener del 2000 moria Enric Valor. Per a les diverses generacions d'estudiants de valencià de les darreres dècades fou l'autor de La flexió verbal i les rondalles. Per a la totalitat dels valencians ha de significar alguna cosa més. Perquè va fer molt més. El gramàtic, articulista, rondallaire i literat significa des del punt de vista de la història i la cultura del poble valencià un exemple d'autèntic compromís amb les seues creences i amb el tarannà dels seus avantpassats. L'home que parlava amb una fonètica característica del seu poble, Castalla, va saber fer literatura escrita allà on ell coneixia oralitat. Les 36 rondalles que va escriure són una bona mostra de la seua bona forma d'escriure, com ho van ser les novel·les que va donar a conéixer, L'ambició d'Aleix, La idea de l'emigrant i les tres que constituïxen el cicle de Casanna. Com a gramàtic també va destacar, sent un home que es va preocupar des dels diaris i revistes per intentar fer arribar el valencià normatiu al públic. Això mateix ho va fer en llibres que arrepleguen les seues ensenyances. Millorem el llenguatge i els llibres sobre cursos de valencià són vius exemples de la seua preocupació: fer arribar el valencià escrit en les normes del 32 a un públic necessitat de conéixer el model adequat en cada cas. Durant dècades, el senyor Valor féu allò que desitjava en matèria lingüística i cultural, i ho va fer en un període difícil per a la defensa de les pròpies idees.
Ara és un bon moment per a recordar el centenari del seu naixement i la primera dècada del seu traspàs. Això és el que ha fet l'Acadèmia Valenciana de la Llengua designant-lo com a escriptor de l'any, obrint una exposició al públic, que deixa la ciutat de València i viatja a la d'Alacant i projectant diverses publicacions sobre este homenot de la nostra literatura. Des de l'òptica personal, el millor que es pot fer és llegir alguna obra seua i consultar les seues orientacions, que no deixen d'ajudar a tot aquell que desitja millorar el llenguatge.
