EN DIRECTO

Iborra

Salvador Vendrell

 05:30  

No m´ha agradat mai fer necrologies. No he fet mai cas dels manaments que, moltes vegades, porten a la hipocresia: «Glorifiqueu-lo ab solemnes funerals i brillants necrologies». El homes bons no necessiten que es parle bé d´ells, perquè les seues obres parlen per ells mateixos. Vaig conéixer, de nom, Josep Iborra a casa Joan Fuster. No vaig coincidir amb ell cap vegada, que jo recorde, en casa de l´escriptor de Sueca, però el seu nom d´una manera o altra estava present en moltes de les converses. La relació d´Iborra amb Fuster venia de lluny, des que va publicar el seu primer escrit que era una recensió del llibre Ales o mans en una revista que es deia Claustro i que dirigia, el 1950, Vicent Ventura. Després la relació continuaria i Fuster l´incità a escriure en la revista Verbo articles sobre cinema i, més endavant, en Pont Blau i en els volums de Cap d´any de la «Biblioteca Raixa». La relació culminaria, sobretot, en les tertúlies dels dilluns, interminables i successives, que començaven al Club Universitari, en havent dinat, i acabaven, en havent sopat, amb la tertúlia que tenia lloc a casa Ventura, al carrer Tres Forques, que s´allargava sovint fins a punta de dia. Com les que féiem nosaltres a ca Fuster. A aquell grup de Ventura, Fuster, Iborra i Garcia-Richard s´afegien artistes i jovenalla amb pretensions intel·lectuals que volien arreglar el món mentre passaven una estona agradable com cal: fumant i bevent. El primer llibre que vaig llegir d´Iborra va ser Fuster portàtil i, si no recorde malament, la primera vegada que el vaig veure en persona va ser durant les primeres oposicions de valencià que es van fer per a l´ensenyament secundari i en què participàvem tots dos. Ell com a president del tribunal i jo com a opositor. «El president és Iborra, déiem tots, segur que ens posa un text de Fuster». I ens equivocàrem perquè ens en posà un de Carles Riba: «Súnion! T´evocaré de lluny amb un crit d´alegria, tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent: pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada, amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell».

columnadepaper.blogspot.com

Enlaces recomendados: Premios Cine