?
L'il·lustrador valencià Paco Roca treballa principalment per al mercat fracés. Tanmateix, això no treu que siga d'ací i que, per tant, les seues influències es troben en aquesta banda dels Pirineus. Amb el seu darrer treball El invierno del dibujante (editorial Astiberri), ha volgut dibuixar la història de cinc dels grans en el món del còmic estatal, cinc dibuixants que van desafiar un sistema que no podia desafiar-se.
La idea de Roca consistia a "plasmar l'editorial Bruguera de la decadència, la de finals dels 70 i començaments dels 80", però el treball de documentació el va portar al naixement de la revista Tio Vivo, l'any 1957. "En aquella època Bruguera dispensava un tracte familiar als empleats i dictatorial als dibuixants", explica Roca. Cansants d'aquest tracte discriminatori, cinc autors van abandonar la companyia i van fundar la seua pròpia revista. "Parlem de José Escobar, Guillermo Cifré, José Peñarroya, Carlos Conti i Eugenio Giner, il·lustradors de gran calat social", afirma.
La trama narra el devenir d'aquest projecte sense precedents, creat i dirigit pels seus propis autors. "Si Tio Vivo haguera durat més d'un any, la història del còmic a Espanya s'hauria assemblat més a la francesa". No hi ha bons ni dolents en El invierno del dibujante, només un homenatge als seus ídols d'infantesa.
