Sant Vicent Ferrer és un dels personatges valencians que més han atret els estudiosos i erudits, des del segle XVI. Els seus primers biògrafs ja sentiren una evident fascinació: capaç de mobilitzar les masses amb la seua sola paraula, parlava com un profeta, il·luminat i segur de la seua veritat, i, certament, es devia considerar en secret el qui havia escollit el destí del seu país, després del Compromís de Casp. El text del Dietari del capellà d´Alfons el Magnàmim recull que el 1410, durant una estada de mestre Vicent a València, el frare dominicà «tots jorns […] dia missa cantada, ab moltes llàgremes; e aprés missa, sermonava, e los seus sermons eren de tanta gràcia que totes les generacions de gents l´entenien». A més, «lo seguien més de tres-centes persones entre hòmens e dones, on havia molts preveres e hòmens agraduats de ciència».
L´impacte que devia produir fra Vicent en qualsevol ciutat devia ser important: penitents i flagel·lants pels carrers, processons, penediments massius, confessió de crims i estats d´histèria més o menys col·lectiva que solien desembocar en persecucions de minories religioses, en atacs a jueus i moros… Però, per al món medieval, la figura d´un home com Vicent Ferrer degué adquirir el seu màxim esplendor quan va manifestar els poders de taumaturg. El poder de controlar el meravellós, d´obrar miracles, en una societat com aquella, orientada a la mort, on el miracle devia ser un desig evident. La gent sempre ha necessitat creure en allò extraordinari.
El 1455 va morir fra Vicent Ferrer, a Vannes, a la Bretanya. El dietarista ja esmentat va recollir l´esdeveniment. I també el de la canonització, que fou molt festivada a la mateixa capital bretona. I diu que allà «lo seu cos e hàbit e capa fonc trobat així net e sancer com lo dia que fonc soterrat.». Afegeix que «tenint lo cos devant l´altar, li foren mès dos hòmens morts davall la capa e, ans que la missa fos acabada, foren ressuscitats e tornats de mort a vida […] E un parent del duc, qui era llebrós, de continent que hac tocat lo cos del sant gloriós, fonc sanat e guarit; e un orb a natura cobrà la vista…». I, el que és més important: «present tota la multitud de les gents». L´efecte, així, es multiplicava.
Vicent.J.Escarti@uv.es
